31 971
edicions
Canvis
→Del llatí clàssic al llatí vulgar
== Del llatí clàssic al llatí vulgar ==
== Del llatí clàssic al llatí vulgar ==
{{AP|Llatí vulgar}}
{{AP|Llatí vulgar}}
Llatí vulgar (en [[llatí]], ''sermo vulgaris'') és un terme que s'utilisa per a referir-se als dialectes vernàculs del llatí parlat en les províncies de l'[[Antiga Roma|Imperi Romà]]. En particular, el terme es referix al periodo tardà, que abarca fins que eixos dialectes es diferenciaren els uns dels atres lo massa com per a que se'ls considerara el periodo sojorn de les llengües romances. La diferenciació que se sol assignar al [[sigle IX]] aproximadament.
== Llista de llengües romàniques ==
== Llista de llengües romàniques ==
Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificà i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. Encara que , tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndart.
Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. Encara que, tradicionalment se'ls agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos branques formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incloent també l'italià estàndart.
Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola lelngua en tres dialectes principals). Cap notar que la elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral. encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comprendre de la següent manera:
Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en tres dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comprendre de la següent manera:
(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].
(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].
=== Llengües occitano-romàniques ===
=== Llengües occitano-romàniques ===
[[File:Ibero orientales.PNG|thumbnail|right|300px|Llengües occitano-romàniques e iberoromàniques orientals]]
[[File:Ibero orientales.PNG|thumbnail|right|300px|Llengües occitano-romàniques e iberoromàniques orientals]]
Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de [[l'Alguer]], i el terci sur de [[França]]. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.
Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de [[l'Alguer]], i el terci sur de [[França]]. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles de l'ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, estan en perill d'extinció.
*[[Occità]]:
*[[Occità]]:
**[[Provençal]]
**[[Provençal]]
* Zamboangà: “Todo'l maga ser humano nace libre e igual en dignidad y maga derecho. Dotado con ellos el razon y conciencia y debe ellos comporta fraternalmente con el maga uno con el maga otro”
* Zamboangà: “Todo'l maga ser humano nace libre e igual en dignidad y maga derecho. Dotado con ellos el razon y conciencia y debe ellos comporta fraternalmente con el maga uno con el maga otro”
== Cites ==
{{Cita|''Los pueblos de la Corona de Aragón hablaban en “romanç” o en “romanç”. Esa era la lengua única que se hablaba en todos los pueblos de España: el romanç y no otra. Y romanç era lo que hablaba el pueblo aragonés, que lo había ido creando desde Huesca al ir rompiéndose el latín medieval. Y romanç era lo que hablaban las gentes de los marquesados de Lérida y Tortosa, o de los condados de Urgel, Vich, Barcelona, Gerona, etcétera. Y el mismo romanç o romance era lo que hablaban las gentes de Navarra y de Castilla o de León y Galicia. Y ese romanç, lo hablaban igualmente los mozárabes de toda España. Y entre ellos, los abundantes que en la Valencia musulmana habían. Y lo más trascendente y definitivo: es que ese romance también lo conocían y lo usaban los propios moros valencianos antes de venir don Jaime.''
''Todo era romance. Una sola y única lengua entonces así llamada. Y esa lengua, balbuceante, como semilla, sarmiento o esqueje de todas ellas, fue evolucionando de forma diversa en cada lugar, para derivando siempre de él, ir creándose poco a poco las diferentes y distintas lenguas romances, dando nacimiento a las que en España conocemos con los nombres ya definidos y definitivos de bable en Asturias, lengua gallega, leonesa, castellana, navarra, “fabla” aragonesa, lengua valenciana, lengua mallorquina y también lengua catalana: ésta a partir de 1362.
Por eso en 1238 es el romance lo único que podían traernos y nos trajeron, las huestes aragonesas del Conquistador, las cuales procedían de todas partes de España.''
''Así, todos los documentos de la época de don Jaime, o están escritos en latín, que es la lengua oficial o documental tanto para la iglesia como para la chancillería real, o lo están en la otra única lengua que es el romanç. Y en él miles y miles de documentos del siglo XIII nos prueban lo que decimos.''|'El idioma del Rey Don Jaime' (''[[Las Provincias]]'', 1979), per Vicent Giner Boira}}
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Llatí vulgar]]
* [[Llatí vulgar]]