| | Este metal de transició és el quart element més abundant en la corfa terrestre, representant un 5 % i, entre els metals, solament l'[[alumini]] és més abundant, i és el primer més abundant en massa planetària, degut a que el [[Terra (planeta)|planeta]], en el seu núcleu, concentra la major massa de ferro natiu, equivalent a un 70 %. El núcleu de la Terra està format principalment per ferro i [[níquel]] en forma metàlica, generant en moure's un camp magnètic. | | Este metal de transició és el quart element més abundant en la corfa terrestre, representant un 5 % i, entre els metals, solament l'[[alumini]] és més abundant, i és el primer més abundant en massa planetària, degut a que el [[Terra (planeta)|planeta]], en el seu núcleu, concentra la major massa de ferro natiu, equivalent a un 70 %. El núcleu de la Terra està format principalment per ferro i [[níquel]] en forma metàlica, generant en moure's un camp magnètic. |
| | + | El ferro és el metal dur més usat, en el 95% en pes de la producció mundial de metal. El ferro pur (purea a partir de 99,5%) no té massa aplicacions, llevat excepcions per a utilisar el seu potencial magnètic. El ferro té la seua gran aplicació per a formar els productes siderúrgics, utilisant este com a element matriu per a estajar atres elements aleants tant metàlics com no metàlics, que conferixen distintes propietats al material. Es considera que una aleació de ferro és [[acer]] si conté menys d'un 2,1% de carbono; si el percentage és major, rep el nom de fundició. |
| | * Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3 | | * Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3 |