156 996
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Xochitónal''' (del náhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].
'''Xochitónal''' (del nàhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca [[iguana]] que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].
Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.
Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.
== Referències ==
== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse