Diferència entre les revisions de "Benjamin Harrison"
mSin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
|firma = Benjamin Harrison signature.gif | |firma = Benjamin Harrison signature.gif | ||
}} | }} | ||
'''Benjamin Harrison''' ([[North Bend (Ohio)|North Bend]], [[Ohio]]; [[20 d'agost]] de [[1833]]-[[Indianapolis, Indiana|Indianapolis]], [[Indiana]]; [[13 de març]] de [[1901]]) fon el vigèsim tercer [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]]. | '''Benjamin Harrison''' ([[North Bend (Ohio)|North Bend]], [[Ohio]]; [[20 d'agost]] de [[1833]] - † [[Indianapolis, Indiana|Indianapolis]], [[Indiana]]; [[13 de març]] de [[1901]]) fon el vigèsim tercer [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Net del president [[William Henry Harrison]], fon senador per [[Indiana]]. La seua gestió és millor coneguda per una | Net del president [[William Henry Harrison]], fon senador per [[Indiana]]. La seua gestió és millor coneguda per una série de lleis entre les que s'inclou la tarifa MacKinley, i per alcançar un presupost federal de gasts de mil millons de [[Dólar estatunidenc|dólars]], este últim principal causa de que fora derrotat per les demócrates en [[1892]]. | ||
En les eleccions a la Presidència no guanyà per una victoria esclafant, pero arreplegà una herència política i econòmica desconegudes fins la data. En primer lloc i per primera volta en décades, tenia majoria el Partit [[Partit Republicà dels Estats Units|Republicà]] tant en el [[Senat dels Estats Units|Senat]], com en la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. I en segon lloc, l'Unió conseguí un superàvit de mil millons de dólars, que s'invertiren en una série de grans obres públiques, com la millora de numeroses instalacions portuaries i fluvials. Se subvencionaren des de companyies de vapors fins envasadores de carn de [[porc]] i se pagaren moltes pensions a veterans de guerra; sent la devolució d'imposts especials cobrats durant la [[Guerra Civil Americana|Guerra Civil]] als Estats de l'Unió un dels majors gasts. | En les eleccions a la Presidència no guanyà per una victoria esclafant, pero arreplegà una herència política i econòmica desconegudes fins la data. En primer lloc i per primera volta en décades, tenia majoria el Partit [[Partit Republicà dels Estats Units|Republicà]] tant en el [[Senat dels Estats Units|Senat]], com en la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. I en segon lloc, l'Unió conseguí un superàvit de mil millons de dólars, que s'invertiren en una série de grans obres públiques, com la millora de numeroses instalacions portuaries i fluvials. Se subvencionaren des de companyies de vapors fins envasadores de carn de [[porc]] i se pagaren moltes pensions a veterans de guerra; sent la devolució d'imposts especials cobrats durant la [[Guerra Civil Americana|Guerra Civil]] als Estats de l'Unió un dels majors gasts. | ||
La llei Sherman, concebuda contra els [[trust]]s, ratificada en [[1890]], declarava illegal qualsevol fusió d'empreses que restringira el comerç entre Estats o en nacions estrangeres. No obstant, esta llei no fon molt efectiva, al menys no immediatament. | La llei Sherman, concebuda contra els [[trust]]s, ratificada en [[1890]], declarava illegal qualsevol fusió d'empreses que restringira el comerç entre Estats o en nacions estrangeres. No obstant, esta llei no fon molt efectiva, al menys no immediatament. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Benjamin_Harrison}} | |||
{{Successió | {{Successió | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
{{Presidents dels Estats Units}} | {{Presidents dels Estats Units}} | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Estats Units]] | [[Categoria:Estats Units]] | ||
[[Categoria:Presidents dels Estats Units]] | [[Categoria:Presidents dels Estats Units]] | ||