Diferència entre les revisions de "Benjamin Harrison"

Pàgina nova, en el contingut: «{{Plantilla:Infotaula persona |nom = Benjamin Harrison |image = BHarrison.jpg |peu = |títul = President dels Estats Units |mandat = 4 de març de 1889...».
 
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Plantilla:Infotaula persona
{{Biografia|
|nom = Benjamin Harrison
|nom = Benjamin Harrison
|image = BHarrison.jpg
|image = [[File:BHarrison.jpg|220px]]
|peu =
|peu = Benjamin Harrison
|títul = President dels Estats Units
|títul = President dels Estats Units
|mandat = [[4 de març]] de [[1889]]-[[4 de març]] de [[1893]]
|mandat = [[4 de març]] de [[1889]]-[[4 de març]] de [[1893]]
|predecessor = [[Grover Cleveland]]<ref name = WhiteH>[http://www.whitehouse.gov/about/presidents/grovercleveland24 Web oficial: Presidents] The White House.</ref>
|predecessor = [[Grover Cleveland]]<ref name = WhiteH>[http://www.whitehouse.gov/about/presidents/grovercleveland24 Web oficial: Presidents] The White House.</ref>
|successor = [[Grover Cleveland]]<ref name = WhiteH/>
|successor = [[Grover Cleveland]]<ref name = WhiteH/>
|partit = Partit Republicà dels Estats Units
|partit = [[Partit Republicà (Estats Units)|Partit Republicà]]
|ocupació = Advocat
|ocupació = Advocat
|data_naix =  {{Data naiximent|1833|8|20}}   
|data_naix =  {{Data naiximent|1833|8|20}}   
Llínea 13: Llínea 13:
|data_mort =  {{Data defunció i edat|1901|3|13|1833|8|20}}  
|data_mort =  {{Data defunció i edat|1901|3|13|1833|8|20}}  
|lloc_mort = [[Indianapolis, Indiana|Indianapolis]], [[Indiana]]
|lloc_mort = [[Indianapolis, Indiana|Indianapolis]], [[Indiana]]
|nacionalitat = Estadounidenc
|nacionalitat = Nortamericà
|signatura = Benjamin Harrison signature.gif
|firma = Benjamin Harrison signature.gif
}}
}}
'''Benjamin Harrison''' ([[20 d'agost]] de [[1833]]-[[13 de març]] de [[1901]]) fon el vigèsim tercer [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]].
'''Benjamin Harrison''' ([[North Bend (Ohio)|North Bend]], [[Ohio]]; [[20 d'agost]] de [[1833]] - † [[Indianapolis, Indiana|Indianapolis]], [[Indiana]]; [[13 de març]] de [[1901]]) fon el vigèsim tercer [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Net del president [[William Henry Harrison]], fon senador per [[Indiana]]. La seua gestió és millor coneguda per una serie de lleis entre les que s'inclou la tarifa MacKinley, i per alcançar un presupost federal de gasts de mil millons de [[Dólar estadounidenc|dólars]], este últim principal causa de que fora derrotat per les demócrates en [[1892]].
Net del president [[William Henry Harrison]], fon senador per [[Indiana]]. La seua gestió és millor coneguda per una série de lleis entre les que s'inclou la tarifa MacKinley, i per alcançar un presupost federal de gasts de mil millons de [[Dólar estatunidenc|dólars]], este últim principal causa de que fora derrotat per les demócrates en [[1892]].


En les eleccions a la Presidència no guanyà per una victoria esclafant, pero arreplegà una herència política i econòmica desconegudes fins la data. En primer lloc i per primera volta en décades, tenia majoria el Partit [[Partit Republicà dels Estats Units|Republicà]] tant en el [[Senat dels Estats Units|Senat]], com en la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. I en segon lloc, l'Unió conseguí un superàvit de mil millons de dólars, que s'invertiren en una série de grans obres públiques, com la millora de numeroses instalacions portuaries i fluvials. Se subvencionaren des de companyies de vapors fins envasadores de carn de porc i se pagaren moltes pensions a veterans de guerra; sent la devolució d'imposts especials cobrats durant la [[Guerra Civil Americana|Guerra Civil]] als Estats de l'Unió un dels majors gasts.
En les eleccions a la Presidència no guanyà per una victoria esclafant, pero arreplegà una herència política i econòmica desconegudes fins la data. En primer lloc i per primera volta en décades, tenia majoria el Partit [[Partit Republicà dels Estats Units|Republicà]] tant en el [[Senat dels Estats Units|Senat]], com en la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. I en segon lloc, l'Unió conseguí un superàvit de mil millons de dólars, que s'invertiren en una série de grans obres públiques, com la millora de numeroses instalacions portuaries i fluvials. Se subvencionaren des de companyies de vapors fins envasadores de carn de [[porc]] i se pagaren moltes pensions a veterans de guerra; sent la devolució d'imposts especials cobrats durant la [[Guerra Civil Americana|Guerra Civil]] als Estats de l'Unió un dels majors gasts.


La llei Sherman, concebuda contra els [[trust]]s, ratificada en [[1890]], declarava illegal qualsevol fusió d'empreses que restringira el comerç entre Estats o en nacions estrangeres. No obstant, esta llei no fon molt efectiva, al menys no immediatament.
La llei Sherman, concebuda contra els [[trust]]s, ratificada en [[1890]], declarava illegal qualsevol fusió d'empreses que restringira el comerç entre Estats o en nacions estrangeres. No obstant, esta llei no fon molt efectiva, al menys no immediatament.


== Referències ==
== Referències ==
Llínea 29: Llínea 29:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Benjamin_Harrison Benjamin Harrison]'''
{{Commonscat|Benjamin_Harrison}}


{{Successió
{{Successió
Llínea 37: Llínea 37:
|periodo=[[4 de març]] de [[1889]]-[[4 de març]] de [[1893]]
|periodo=[[4 de març]] de [[1889]]-[[4 de març]] de [[1893]]
}}
}}
{{Presidents dels Estats Units}}


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Estats Units]]
[[Categoria:Estats Units]]
[[Categoria:Presidents dels Estats Units]]
[[Categoria:Presidents dels Estats Units]]