Diferència entre les revisions de "Migeria"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Migeria''' (en [[castellà]] ''medieria'') és un [[contracte]] històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat ''concedent'') i un agricultor (''miger''), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un [[mas]] o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent. | La '''Migeria''' (en [[castellà]] ''medieria'') és un [[contracte]] històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat ''concedent'') i un agricultor (''miger''), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un [[mas]] o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent. | ||
Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals [[Comunitat Valenciana|valencianes]] ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]], etc.) a on els masos estaven ocupats per '''migers''', de manera que el maser o miger habitava el [[mas]] i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, | Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals [[Comunitat Valenciana|valencianes]] ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]], etc.) a on els masos estaven ocupats per '''migers''', de manera que el maser o miger habitava el [[mas]] i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sens e tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques valencianes. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Parceria]] | * [[Parceria]] | ||
* [[Mas]] | * [[Mas]] | ||
[[Categoria:Contractes]] | [[Categoria:Contractes]] | ||
[[Categoria:Geografia rural]] | [[Categoria:Geografia rural]] | ||
Última revisió del 17:46 12 gin 2025
La Migeria (en castellà medieria) és un contracte històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat concedent) i un agricultor (miger), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un mas o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent.
Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals valencianes (L'Alcoyà, El Comtat, La Vall d'Albaida, etc.) a on els masos estaven ocupats per migers, de manera que el maser o miger habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sens e tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques valencianes.