157 633
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:TurinKingList.png|thumb|250px|Papir de Torí]]
[[File:TurinKingList.png|thumb|350px|Fragment del Papir de Torí]]
El '''papir de Torí''' o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de [[Faraó|faraons]] que es conserva en el Museu Egipci de [[Torí]] ([[Itàlia]]) i que fon propietat del rei de [[Sardenya]]. Encara que té algun error que s'ha pogut comprovar, en general és una bona font encara que incompleta, ya que durant un trasllat (quan fon enviat a Torí) es va deteriorar i no s'ha pogut reconstruir del tot.
El '''papir de Torí''' o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de [[Faraó|faraons]] que es conserva en el Museu Egipci de [[Torí]] ([[Itàlia]]) i que fon propietat del rei de [[Sardenya]]. Encara que té algun error que s'ha pogut comprovar, en general és una bona font encara que incompleta, ya que durant un trasllat (quan fon enviat a Torí) es va deteriorar i no s'ha pogut reconstruir del tot.
Bernardino Drovetti, un diplomàtic i coleccionista italià, rival de Henry Salt en les adquisicions d'antiguetats egípcies, va conseguir el papir, que s'havia trobat en la zona de Luxor en l'any [[1820]], i el va dur a [[Europa]]. El museu de Torí l'adquirí, entre atres peces de l'[[antic Egipte]], en l'any [[1824]], i en obrir el cofret a on havia estat transportat el varen trobar trencat en trocets, la majoria de no més d'un centímetre quadrat. Champollion l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc més tart, el saxó Gustav Seyffarth el reconstruí i l'estudià.
Bernardino Drovetti, un diplomàtic i coleccionista italià, rival de Henry Salt en les adquisicions d'antiguetats egípcies, va conseguir el papir, que s'havia trobat en la zona de Luxor en l'any [[1820]], i el va dur a [[Europa]]. El museu de Torí l'adquirí, entre atres peces de l'[[antic Egipte]], en l'any [[1824]], i en obrir el cofret a on havia estat transportat el varen trobar trencat en trocets, la majoria de no més d'un centímetre quadrat. Champollion l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc més tart, el saxó Gustav Seyffarth el reconstruí i l'estudià.
== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en inglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]