Canvis

23 bytes afegits , 18:30 12 gin 2025

sense resum d'edició

Llínea 10: Llínea 10:

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

−

'''Félix Pizcueta Gallel''', conegut com '''Fèlix Pizcueta''' o '''Feliu Pizcueta''' ([[Valéncia]], [[20 de novembre]] de [[1837]] - [[Valéncia]], [[19 d'agost]] de [[1890]]) fon un mege, periodiste, escritor, dramaturc, poeta i polític [[Valencians|valencià]]. Cofundador junt a [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]] de la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, coneguda popularment com [[Lo Rat Penat]].

+

'''Félix Pizcueta Gallel''', conegut com '''Fèlix Pizcueta''' o '''Feliu Pizcueta''' ([[Valéncia]], [[20 de novembre]] de [[1837]] - † [[Valéncia]], [[19 d'agost]] de [[1890]]) fon un mege, periodiste, escritor, dramaturc, poeta i polític [[Valencians|valencià]]. Cofundador junt a [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]] de la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, coneguda popularment com [[Lo Rat Penat]].

== Biografia ==

Llínea 16: Llínea 16:

Feliu Pizcueta naixqué el 20 de novembre de l'any 1837 en la ciutat de Valéncia.

−

Es va llicenciar en Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i eixercí en Íxar i [[Moncada]], fins que fon nomenat forense en el [[Grau de Valéncia]]. En l'any [[1864]] es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari ''Los Dos Reinos'', orgue del [[Partit Progressiste]] en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de [[1868]] que va posar fi al regnat d'[[Isabel II]], i fon diputat provincial de Valéncia de [[1868]] a [[1871]]. Marchà a [[Madrit]] junt a [[Josep Peris i Valero]], a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari ''La Nación'', a on es va posicionar a favor dels progressistes de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Quan es va produir la [[Restauració borbònica]] pergué interés per la política i tornà a Valéncia en [[1874]]. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic ''[[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]]'', a on va contactar en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]], en els qui fundaria la societat lliterària [[Lo Rat Penat]], de la que fon president entre [[1878]] i [[1879]] i despuix entre [[1884]] i [[1886]].

+

Es va llicenciar en Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i eixercí en Íxar i [[Moncada]], fins que fon nomenat forense en el [[Grau de Valéncia]]. En l'any [[1864]] es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari ''Los Dos Reinos'', orgue del [[Partit Progressiste]] en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de [[1868]] que va posar fi al regnat d'[[Isabel II]], i fon diputat provincial de Valéncia de [[1868]] a [[1871]]. Marchà a [[Madrit]] junt a [[Josep Peris i Valero]], a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari ''La Nación'', a on es va posicionar a favor dels progressistes de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Quan es va produir la [[Restauració borbònica]] pergué interés per la política i tornà a Valéncia en [[1874]]. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic ''[[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]]'', a on va contactar en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]], en els qui fundaria la societat lliterària [[Lo Rat Penat]], de la que fon president entre els anys [[1878]] i [[1879]] i despuix entre [[1884]] i [[1886]].

−

Encara que políticament era [[Progressisme|progressiste]], la seua actitut dins de la [[Renaixença valenciana]] fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els [[Jocs Florals|Jocs Florals de Lo Rat Penat]] de [[1880]]. En l'any [[1884]] fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.

+

Encara que políticament era [[Progressisme|progressiste]], la seua actitut dins de la [[Renaixença valenciana]] fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els [[Jocs Florals|Jocs Florals de Lo Rat Penat]] de l'any [[1880]]. En l'any [[1884]] fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.

Fèlix Pizcueta fallí el 19 d'agost de l'any 1890.

Llínea 30: Llínea 30:

* ''En la maroma. Historia de una volatinera'' (1881)

* ''Historia de un reo de muerte'' (1882)

−

+

== Vore també ==

* [[Lo Rat Penat]]

−

+

== Referències ==

* [https://web.archive.org/web/20100621130600/http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=270 Biografia de Felix Pizcueta. Universidad de Alicante]

Jose2

Administradors

158 005

edicions

Canvis

Félix Pizcueta (edita)

Revisió de 18:30 12 gin 2025