Diferència entre les revisions de "Yves Saint-Laurent"
Text reemplaça - 'tarees' a 'tasques' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[París]], [[França]] | | lloc_mort = [[París]], [[França]] | ||
}} | }} | ||
'''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Algèria)|Orán]], [[Algèria francesa|Algèria]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - [[París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França|francés]], fundador de la marca homònima de roba d'[[alta costura]]. | '''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Algèria)|Orán]], [[Algèria francesa|Algèria]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - † [[París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França|francés]], fundador de la marca homònima de roba d'[[alta costura]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''». | En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''». | ||
En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat. | En l'any [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat. | ||
En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller. | En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller. | ||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i convertí a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal. | Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i convertí a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal. | ||
{{Traduït de|es|Yves Saint-Laurent}} | {{Traduït de|es|Yves Saint-Laurent}} | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Disseny]] | [[Categoria:Disseny]] | ||
[[Categoria:Empreses_de_disseny]] | [[Categoria:Empreses_de_disseny]] | ||
[[Categoria:Moda]] | [[Categoria:Moda]] | ||