Diferència entre les revisions de "Pont de Serrans"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
El '''pont de Serrans''' és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].
El '''pont de Serrans''' és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].


El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont), per ser en aquella época i durant molt de temps, l'únic de pedra de tota la ciutat, ya que els demés eren de fusta, més tart ya  en época cristiana se le conegué com a pont de de [[Torres de Serrans|Roters o Serrans]].
El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont), per ser en aquella época i durant molt de temps, l'únic de [[pedra]] de tota la ciutat, ya que els demés eren de fusta, més tart ya  en época cristiana se le conegué com a pont de de [[Torres de Serrans|Roters o Serrans]].


[[Abd al-Aziz]], primer rei de Valéncia, va manar construir el pont en pedra. De la data exacta no hi ha constància, pero les referències indiquen que fon entre els anys [[1021]] i [[1061]], puix estos anys comprenen el seu regnat.
[[Abd al-Aziz]], primer rei de Valéncia, va manar construir el pont en pedra. De la data exacta no hi ha constància, pero les referències indiquen que fon entre els anys [[1021]] i [[1061]], puix estos anys comprenen el seu regnat.
Llínea 17: Llínea 17:
{{cita|'''S'ix pel pont que va fer Abd al-Aziz i no hi ha en al-Andalus més perfecte que ell'''.}}
{{cita|'''S'ix pel pont que va fer Abd al-Aziz i no hi ha en al-Andalus més perfecte que ell'''.}}


En els temps de la conquista, a soles dos ponts servien per a creuar el [[riu]], el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].
En els temps de la conquista, a soles dos ponts servien per a creuar el [[riu]], el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el nomenat [[Pont de Sant Josep|Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].


El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es varen establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   
El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es varen establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   
Llínea 39: Llínea 39:
[[File:Pont dels Serrans de València.JPG|right|350px|thumb|<center>Pont dels Serrans</center>]]
[[File:Pont dels Serrans de València.JPG|right|350px|thumb|<center>Pont dels Serrans</center>]]


==Arquitectura actual pont==
== Arquitectura actual pont ==


El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine varen den Wijngaerde alçara de la ciutat en l'any [[1563]], a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.  
El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine varen den Wijngaerde alçara de la ciutat en l'any [[1563]], a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.  
Llínea 47: Llínea 47:
En la seua entrada per les [[Torres dels Serrans]], a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en l'any [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de l'any [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
En la seua entrada per les [[Torres dels Serrans]], a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en l'any [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de l'any [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.


En l'any [[1876]], es ficaren voreres per a facilitar el pas dels peatons, pero el seu ensanchament no fon aceptat perque: "''Havent de seguir centrat en la Porta dels Serrans, la ampliació tindria que fer-se per els dos costats, cosa excessivament costosa''".
En l'any [[1876]], es ficaren voreres per a facilitar el pas dels peatons, pero el seu ensanchament no fon aceptat perque: "''Havent de seguir centrat en la Porta dels Serrans, la ampliació tindria que fer-se pels dos costats, cosa excessivament costosa''".


==Casalicis==
== Casalicis ==


Sobre els estreps del tercer i Quart arc es varen trobar fins a l'any [[1809]] dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Creu fon colocat en l'any [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Iglésia de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].  
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es varen trobar fins a l'any [[1809]] dos casalicis, un d'ells era el nomenat de la Santa Creu fon colocat en l'any [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Iglésia de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].  


En la seua base constava la inscripció següent:  
En la seua base constava la inscripció següent:  
Llínea 61: Llínea 61:
Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en l'any [[1809]], ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la [[Guerra de la Independència]] i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat varen optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.
Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en l'any [[1809]], ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la [[Guerra de la Independència]] i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat varen optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.


==Llegendes==
== Llegendes ==


Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…
Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…
Llínea 71: Llínea 71:
Pero, ni va trobar Teixidor documentació alguna en els Manuals de Consells, ni cap cita en Beuter ni atres cronistes que avalaren tal asseveració. Ademés, Celaya no estava en Valéncia en aquelles dates, ni Pedro Juan Núñez havia naixcut encara per a plorar tal despropòsit.
Pero, ni va trobar Teixidor documentació alguna en els Manuals de Consells, ni cap cita en Beuter ni atres cronistes que avalaren tal asseveració. Ademés, Celaya no estava en Valéncia en aquelles dates, ni Pedro Juan Núñez havia naixcut encara per a plorar tal despropòsit.


==Floró en Mislata ==
== Floró en Mislata ==


Situat en la divisòria dels térmens de [[Mislata]] i la ciutat de [[Valéncia]], dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i [[Lo Rat Penat]], es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i devall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al [[riu Túria]], completat per un atre apòcrif.
Situat en la divisòria dels térmens de [[Mislata]] i la ciutat de [[Valéncia]], dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i [[Lo Rat Penat]], es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i devall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al [[riu Túria]], completat per un atre apòcrif.
Llínea 77: Llínea 77:
{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}
{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}


==Miradors==
== Miradors ==
L'actual reconstrucció dels miradors en forma de triàngul que arrematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en l'any [[1563]], un quart de sigle despuix de la construcció del pont.  
L'actual reconstrucció dels miradors en forma de triàngul que arrematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en l'any [[1563]], un quart de sigle despuix de la construcció del pont.  


Llínea 85: Llínea 85:
* [[Llista de ponts de Valéncia]]
* [[Llista de ponts de Valéncia]]


==Bibliografia==
== Bibliografia ==
*Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8


== Enllaços externs ==


==Enllaços externs==
* [http://www.arteylibertad.org/articulo-193/los-puentes-del-turia-i Los Puentes del Turia (I)]
 
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070316/ocio/casalicios-puentes_20070316.html Los casalicios de los puentes]
*[http://www.arteylibertad.org/articulo-193/los-puentes-del-turia-i Los Puentes del Turia (I)]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070420/cultura/pretilesdel-turia_20070420.html Los pretiles del río Turia]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070316/ocio/casalicios-puentes_20070316.html Los casalicios de los puentes]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070223/cultura/devastadora-riada-1517-nuevo_20070223.html La devastadora riada de 1517 y el nuevo puente de Serranos]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070420/cultura/pretilesdel-turia_20070420.html Los pretiles del río Turia]
* [http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070223/cultura/devastadora-riada-1517-nuevo_20070223.html La devastadora riada de 1517 y el nuevo puente de Serranos]
*[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.]