Diferència entre les revisions de "Colegiata de Santa Maria de Gandia"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG|300px|thumbnail|right|Colegiata de Gandia i plaça Major]] | [[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG|300px|thumbnail|right|Colegiata de Gandia i plaça Major]] | ||
La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la | La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la Sèu''', és una iglésia [[Art gòtic|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i despuix [[els Borja]] a la seua construcció, que despuix de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual. | ||
El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]]. | El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
A finals del [[sigle XIV]] el duc [[ | A finals del [[sigle XIV]] el duc [[Alfons el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades en l'any [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/> | ||
Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]]. | Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]]. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria. | La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria. | ||
La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre de l'any [[1936]] i a soles queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha | La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre de l'any [[1936]] i a soles queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha segut reconstruïda en forma poligonal. | ||
El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu. | El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu. | ||