Diferència entre les revisions de "Kheops"

Sin resumen de edición
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 15: Llínea 15:
Va enviar expedicions al Sinaí i va fer mines de diorita en [[Núbia]], en la regió d'[[Abu Simbel]], a on s'ha trobat el seu nom en Toshka. Una inscripció en Elefantina fa pensar que va fer traure granit d'Assuan i pedra fina de Tura. El nom de kheops està gravat en la pedrera d'alabastre d'Hatnub, en Bubastis, i en un temple de Biblos (Líban). Probablement, va fer portar de Biblos la [[fusta]] de la barca sagrada que es va trobar en l'any [[1945]] al costat de la piràmide.  
Va enviar expedicions al Sinaí i va fer mines de diorita en [[Núbia]], en la regió d'[[Abu Simbel]], a on s'ha trobat el seu nom en Toshka. Una inscripció en Elefantina fa pensar que va fer traure granit d'Assuan i pedra fina de Tura. El nom de kheops està gravat en la pedrera d'alabastre d'Hatnub, en Bubastis, i en un temple de Biblos (Líban). Probablement, va fer portar de Biblos la [[fusta]] de la barca sagrada que es va trobar en l'any [[1945]] al costat de la piràmide.  


[[File:Khufu statue.jpg|thumb|250px|Estàtua de Kheops (Museu de [[El Cairo]])]]
[[File:Khufu statue.jpg|thumb|250px|Estàtua de Kheops (Museu de [[El Caire]])]]


El seu nom també està en l'estatueta del faraó trobada en Abidos, i en les gerres del temple d'Horus en Nekhen. A l'est de la piràmide de la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que nomena que Khufu va fer un temple dedicat a Isis al costat de l'esfinge.
El seu nom també està en l'estatueta del faraó trobada en Abidos, i en les gerres del temple d'Horus en Nekhen. A l'est de la piràmide de la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que nomena que Khufu va fer un temple dedicat a Isis al costat de l'esfinge.
Llínea 23: Llínea 23:
El papir de Westcar també descriu a Kheops com a cruel pero amable en els seus inferiors, interessat per la naturalea humana, i per la la màgia. Una història del papir, explica que un mac de nom Djedi tenia fama de poder ressuscitar als morts. Kheops el va cridar perquè volia vore una demostració, i va ordenar matar un presoner per a que el mac el tornara a la vida. Djedi es va queixar, i el faraó va accedir a no matar al pres. Llavors el mac va demostrar les seues habilitats en un [[ànec]].
El papir de Westcar també descriu a Kheops com a cruel pero amable en els seus inferiors, interessat per la naturalea humana, i per la la màgia. Una història del papir, explica que un mac de nom Djedi tenia fama de poder ressuscitar als morts. Kheops el va cridar perquè volia vore una demostració, i va ordenar matar un presoner per a que el mac el tornara a la vida. Djedi es va queixar, i el faraó va accedir a no matar al pres. Llavors el mac va demostrar les seues habilitats en un [[ànec]].


Sembla que estes llegendes es basen en el treball en les piràmides que els grecs només podien entendre com a fruit del treball forçat o del dels esclaus. Pero, el pare de Kheops, va fer més piràmides (tres), i va ser recordat com un faraó amable i proper al poble. Una teoria recent atribuix el mal recort de Kheops al seu autonomenament com a deu [[Ra]], lo que els egipcis veien com un pecat.
Sembla que estes llegendes es basen en el treball en les piràmides que els grecs només podien entendre com a fruit del treball forçat o del dels esclaus. Pero, el pare de Kheops, va fer més piràmides (tres), i va ser recordat com un faraó amable i proper al poble. Una teoria recent atribuïx el mal recort de Kheops al seu autonomenament com a deu [[Ra]], lo que els egipcis veien com un pecat.


Va ser deïficat durant la [[dinastia XXVI]], i el seu nom escrit en escarabeus. S'ha trobat el nom de dos sacerdots que s'encarregaven del seu culte.
Va ser deïficat durant la [[dinastia XXVI]], i el seu nom escrit en escarabeus. S'ha trobat el nom de dos sacerdots que s'encarregaven del seu cult.


Va morir en 50 anys, i el va succeir el seu fill major, [[Djedefre]].
Va morir en 50 anys, i el va succeir el seu fill major, [[Djedefre]].  


== Vore també ==
* [[Piràmide de Keops]]
== Referències ==
* Cronologia según Von Beckerath
* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingkheops.html Digital Egypt for Universities]
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. p. 100-104. ISBN 3-491-96053-3
== Bibliografia ==
* [https://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/12/ciencia/1365756699.html Carrión, Francisco. ''Los papiros del faraón Keops en el puerto más antiguo''. El Mundo, Arqueología. 12/04/2013]
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/antigua_historia_y_arqueologia/textos_egipto/#poa3 Heródoto, El reinado de Keops, en cervantesvirtual]
 
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia IV]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia IV]]