Diferència entre les revisions de "Ch (dígraf)"

 
(No es mostren 20 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Latin CH.png|250px|miniaturadeimagen|Dígraf Ch ]]
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.


És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.


Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> ''gotx''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=gotx</ref> o ''porxe''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=porxe</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=portxe</ref> hui normalment escrites ''acha'', ''goig'' i ''porche''.
Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega alguns arcaismes escrits en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> ''gotx''<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> o ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}} }}</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>{{DGLV|Portxe}}</ref> hui en valencià modern escrites com ''acha'', ''goig'' i ''porche''.


== Història ==
== Història ==
Llínea 16: Llínea 17:
=== S'escriu che ===
=== S'escriu che ===
* En sò de [ʧ] (chic):
* En sò de [ʧ] (chic):
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo.
# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: [[chufa]], [[Chirivella]], [[orchata]], [[chiquet]], [[Chimo]], chicotet, [[coche]].
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).
* En sò de [k] (March):
* En sò de [k] (March):
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.
# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: [[Albuixech]], Albiach, [[Alberich]], Doménech.


== Vore també==
== Vore també==
Llínea 25: Llínea 26:
* [[Dígraf]]
* [[Dígraf]]


== Referències ==
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Che}}
{{Commonscat|Ch (digraph)}}


[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]