31 971
edicions
Canvis
→Cites
[[Archiu:Amiceamat.jpg|thumb|250px|Llibre d'Amic e Amat]]
[[Archiu:Amiceamat.jpg|thumb|250px|Llibre d'Amic e Amat]]
El '''Llibre d'Amic e Amat''' és un llibre de [[Ramon Llull]] redactat entre els anys [[1276]] i [[1278]] que fon inclós posteriorment com a llibre quint del ''[[Blanquerna]]'' baix el títul ''De vida ermitana''.
El '''Llibre d'Amic e Amat''' (''Liber amici et amati'', en [[llatí]]) és un llibre de [[Ramon Llull]] redactat entre els anys [[1276]] i [[1278]] que fon inclós posteriorment com a llibre quint del ''[[Blanquerna]]'' baix el títul ''De vida ermitana''.
El Llibre d'Amic e Amat conté 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l'Amic (l'home), l'Amat (Crist o Deu) i l'Amor, a sovint personificat, que sol ser l'intermediari entre abdós.
== Sinopsis ==
El '''Llibre d'Amic e Amat''' conté 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l'Amic (l'home), l'Amat (Crist o Deu) i l'Amor, a sovint personificat, que sol ser l'intermediari entre abdós.
És un llibre de meditació cristiana, segurament dirigit inicialment a un [[eremita]] que li solicità un llibre per a la reflexió diària (hi ha un versícul per dia de l'any). S'ha calificat de poesia en prosa, i la seua escritura, formada per antítesis, paradoxes i metàfores, presenta una gran concentració conceptual. Ocorre una síntesis de la mística i la filosofia de Ramon Llull.
És un llibre de meditació cristiana, segurament dirigit inicialment a un [[eremita]] que li solicità un llibre per a la reflexió diària (hi ha un versícul per dia de l'any). S'ha calificat de poesia en prosa, i la seua escritura, formada per antítesis, paradoxes i metàfores, presenta una gran concentració conceptual. Ocorre una síntesis de la mística i la filosofia de Ramon Llull.
El llibre reflectix l'experiència mística personal de Llull i és influït principalment pel Càntic dels càntics de la [[Bíblia]] fonamental en la tradició cristiana i del judaisme, i per l'obra dels sufís hispanomusulmans. També s'han senyalat possibles influències del seu coetàneu Jacopone da Todi, de la lírica trobadoresca (Llull fon trobador abans de la seua conversió religiosa) i de la mística augustiniana.
El llibre reflectix l'experiència mística personal de Llull i és influït principalment pel Càntic dels càntics de la [[Bíblia]] fonamental en la tradició cristiana i del judaisme, i per l'obra dels sufís hispanomusulmans. També s'han senyalat possibles influències del seu coetàneu Jacopone da Todi, de la lírica trobadoresca (Llull fon trobador abans de la seua conversió religiosa) i de la mística augustiniana.
A part de les versions completes del Blanquerna, del '''Llibre d'Amic e Amat''' tan sols hi ha diversos manuscrits conservats: en mallorquí, un del [[Sigle XVI|s. XVI]] i un atre copiat en [[1646]], conservat en [[Palma de Mallorca]]. N'hi han dèu versions llatines manuscrites, la més antiga de les quals és del [[Sigle XIII|s. XIII]], dos versions franceses ([[sigle XIV]]) i una en castellà ([[Sigle XVI|s. XVI]]). Entre les edicions independents n'hi ha dos d'incompletes, començades el [[1886]]; la primera edició completa és la de Palma de [[1904]]. La primera edició llatina és la de París de [[1505]], a càrrec de Lefèvre d'Étaples. De les edicions franceses, la més antiga és la de [[París]] de l'any [[1586]]. També hi ha edicions en castellà, italià, anglès i alemany.
== Llengua valenciana ==
La primera vegada que trobem la denominació de [[llengua valenciana]] la tenim en el comentari expositiu del ''Liber amici et amati'', escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:
{{Cita|Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335}}
Que vol dir en valencià:
{{Cita|Esta exposició fon treta d'un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat.}}
== Versions ==
A part de les versions completes del Blanquerna, del '''Llibre d'Amic e Amat''' tan sols hi ha diversos manuscrits conservats: en mallorquí, un del [[Sigle XVI|s. XVI]] i un atre copiat en l'any [[1646]], conservat en [[Palma de Mallorca]]. N'hi han dèu versions llatines manuscrites, la més antiga de les quals és del [[Sigle XIII|s. XIII]], dos versions franceses ([[sigle XIV]]) i una en castellà ([[Sigle XVI|s. XVI]]). Entre les edicions independents n'hi ha dos d'incompletes, començades en l'any [[1886]]; la primera edició completa és la de Palma de [[1904]]. La primera edició llatina és la de París de [[1505]], a càrrec de Lefèvre d'Étaples. De les edicions franceses, la més antiga és la de [[París]] de l'any [[1586]]. També hi ha edicions en castellà, italià, anglès i alemany.
== Cine ==
En l'any [[1999]] el cineasta Ventura Pons dirigí una película titulada ''Amic/Amat'' en esta obra de Llull com a referència.
En l'any [[1999]] el cineasta Ventura Pons dirigí una película titulada ''Amic/Amat'' en esta obra de Llull com a referència.
== Cites ==
{{Cita|Ramon Llull (1335) en el comentari expositiu de la seua obra en llatí ''[[Liber amici et amati]]'', que es troba en el foli 34v del manuscrit N. 250. sup de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, s'aclarix que esta exposició fon treta d'un gran volum compost en [[llengua valenciana]] per cert discípul de Ramon (Llull). Escomençat en Valéncia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat. De moment és la referència a la llengua Valenciana més antiga que es coneix, anterior a qualsevol de les que fan referència a la llengua catalana:}}
{{Cita|''Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...''|''[[El Crit de la Llengua]]'', per [[Josep Alminyana i Vallés]] (Valéncia, 1981)}}
== Vore també ==
== Vore també ==