Canvis

'''Eugen Coșeriu''', en valencià Eugeni Coseriu ([[Mihaileni]], [[Romania]], ara [[Moldàvia]], [[27 de juliol]] de [[1921]] – [[Tubinga]], [[Alemània]], [[7 de setembre]] de [[2002]]​) fon un llingüiste especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]].  

'''Eugen Coșeriu''', en valencià '''Eugeni Coseriu''' ([[Mihaileni]], [[Romania]], ara [[Moldàvia]], [[27 de juliol]] de [[1921]] - † [[Tubinga]], [[Alemània]], [[7 de setembre]] de [[2002]]​) fon un llingüiste especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

Despuix d'iniciar els seus estudis en [[Iasi]] (Romania), es va traslladar a [[Itàlia]] en [[1940]], a on es va doctorar en filosofia i en filologia, passant per [[Roma]], [[Pàdua]] i [[Milà]].

Despuix d'iniciar els seus estudis en [[Iasi]] (Romania), es va traslladar a [[Itàlia]] en l'any [[1940]], a on es va doctorar en filosofia i en filologia, passant per [[Roma]], [[Pàdua]] i [[Milà]].

En l'any [[1951]] es va establir en [[Montevideo]] ([[Uruguay]]) com a professor de llingüística de l'Universitat de la República fins a [[1958]]. Allí va desplegar una gran activitat intelectual i va deixar una profunda senya. En gratitut a Uruguay, país que li va permetre tornar a tindre una ciutadania, condició que havia perdut en abandonar la Romania comunista, mantindria el passaport emés per les autoritats uruguayanes fins al fi dels seus dies. Publicà en este periodo en castellà algunes de les seues més importants obres, com ''Sincronia, diacronia i història'' ([[1958]]), un dels clàssics de la llingüística contemporànea i ''Teoria del llenguage i llingüística general'' ([[1962]]), conjunt d'artículs entre els que destaca «Sistema, norma i parla» pels matisos que introduïx a la dicotomia saussuriana de llengua-parla i «Determinació i entorn», a on es troba en germen la seua llingüística textual ([[1956]]).  

En l'any [[1951]] es va establir en [[Montevideo]] ([[Uruguay]]) com a professor de llingüística de l'Universitat de la República fins a [[1958]]. Allí va desplegar una gran activitat intelectual i va deixar una profunda senya. En gratitut a Uruguay, país que li va permetre tornar a tindre una ciutadania, condició que havia perdut en abandonar la Romania comunista, mantindria el passaport emés per les autoritats uruguayanes fins al fi dels seus dies. Publicà en este periodo en castellà algunes de les seues més importants obres, com ''Sincronia, diacronia i història'' ([[1958]]), un dels clàssics de la llingüística contemporànea i ''Teoria del llenguage i llingüística general'' ([[1962]]), conjunt d'artículs entre els que destaca «Sistema, norma i parla» pels matisos que introduïx a la dicotomia saussuriana de llengua-parla i «Determinació i entorn», a on es troba en germen la seua llingüística textual ([[1956]]).  

En [[1963]] va obtindre la càtedra de llingüística romànica de l'Universitat de Tubinga, a on fon nomenat professor emèrit en [[1991]]. En [[1981]], coincidint en el seu xixanta aniversari, es varen publicar els cinc volums d'homenage titulats ''Logos semantikos: studia lingüística in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981'', coordinats per [[Horst Geckeler]] i atres destacats llingüistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrit, editorial que va eixercitar un paper fonamental en la difusió de l'obra de Coseriu en espanyol.

En l'any [[1963]] va obtindre la càtedra de llingüística romànica de l'Universitat de Tubinga, a on fon nomenat professor emèrit en [[1991]]. En [[1981]], coincidint en el seu xixanta aniversari, es varen publicar els cinc volums d'homenage titulats ''Logos semantikos: studia lingüística in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981'', coordinats per [[Horst Geckeler]] i atres destacats llingüistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrit, editorial que va eixercitar un paper fonamental en la difusió de l'obra de Coseriu en espanyol.

Ademés d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats del tot lo món, en [[2001]] va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Sabi.Fon també president entre [[1980]] i [[1983]] de la Societat de Llingüística Romànica. Membre honorari de l'Acadèmia Rumana.

Ademés d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats del tot lo món, en [[2001]] va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Sabi.Fon també president entre [[1980]] i [[1983]] de la Societat de Llingüística Romànica. Membre honorari de l'Acadèmia Rumana.

* ''Lenguaje y discurso'' (Eunsa, 2006. Pòstum: colecció de teories del llingüiste tretes dels seus manuscrits).

* ''Lenguaje y discurso'' (Eunsa, 2006. Pòstum: colecció de teories del llingüiste tretes dels seus manuscrits).

* ''La lingüística del texto. Introducción a una hermenéutica del sentido'', Edició, Anotació i Estudi previ d'Óscar Loureda Lamas (Madrid, Arco/Libros, 2007).

* ''La lingüística del texto. Introducción a una hermenéutica del sentido'', Edició, Anotació i Estudi previ d'Óscar Loureda Lamas (Madrid, Arco/Libros, 2007).