39 298
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Es diu que habitava en l'illa d'Anglesey i que havia matat i devorat a nou valerosos guerrers. En la Tríade de Gales (Trioedd Ynys Prydein) es diu que era fill d'una enorme [[cerda]], Henwen, i que despuix del seu naiximent va ser tirat a la mar per a que s'ofegara. No obstant, va conseguir sobreviure i va ser arrastrat fins a Anglesey a on va ser criat pels fills de Palug, que ignoraven la seua perillositat. Quan va créixer, va escapar i va sembrar la mort per a on passava fins que va ser mort per Cai (Sir Kay). En atres versions és el propi rei Arturo qui li dona mort.
Es diu que habitava en l'illa d'Anglesey i que havia matat i devorat a nou valerosos guerrers. En la Tríade de Gales (Trioedd Ynys Prydein) es diu que era fill d'una enorme [[cerda]], Henwen, i que despuix del seu naiximent va ser tirat a la mar per a que s'ofegara. No obstant, va conseguir sobreviure i va ser arrastrat fins a Anglesey a on va ser criat pels fills de Palug, que ignoraven la seua perillositat. Quan va créixer, va escapar i va sembrar la mort per a on passava fins que va ser mort per Cai (Sir Kay). En atres versions és el propi rei Arturo qui li dona mort.
En una atra tradició d'orige desconegut li l'associa en el Mont du Chat en la regió de Saboya en [[França]], prop del llac Ginebra, a on Arturo va ser derrotat pel gat durant la batalla que varen lliurar en un pantà prop de Mont du Chat.
En una atra tradició d'orige desconegut li l'associa en el Mont du Chat en la regió de Saboya en [[França]], prop del llac Ginebra, a on Arturo va ser derrotat pel gat durant la batalla que varen lliurar en un pantà prop de Mont du Chat.
== Descripció ==
== Descripció ==
En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.
En L'Estoire de Merlin i les Triades galloises, el Chapalu és primer un gatet [[negre]] eixit de l'[[aigua]], que despuix es torna jagantesc i monstruós. Selon en La bataille Loquifer de l'any [[1170]], ho descriu en cos de [[cavall]] i cap de gat, és un « diable d'ulls rojos»; atres manuscrits afigen peus de dragó i una coa de [[lleó]], precisant que es tracta d'un príncip víctima d'un encantament, convertit en béstia. En un poema en alt alemà mig, ''Manuel und Amande'', parlen d'ell com un gran [[peix]] en aspecte de gat.