| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg|thumb|200px|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]] | | [[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg|thumb|200px|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]] |
| − | La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec|héroes]], la naturalea del [[Terra|món]] i els orígens i significat dels seus propis cultos i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió en l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, aixina com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{citar ref |capítol=Greek Mythology |títol=Encyclopaedic Dictionary The Helios |volum=vol. Hellas |data=1952}}</ref> | + | La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec|héroes]], la naturalea del [[Terra|món]] i els orígens i significat dels seus propis cultos i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió en l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, aixina com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{cita llibre |capítul=Greek Mythology |títul=Encyclopaedic Dictionary The Helios |volum=vol. Hellas |data=1952}}</ref> |
| | | | |
| | La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]]. | | La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]]. |
| | | | |
| − | Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[sigle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)|Pausànies]]. | + | Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[sigle V a. C.]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)|Pausànies]]. |
| | | | |
| − | Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[sigle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic|arcaic]], [[Antiguetat clàssica|clàssic]] i [[Periodo helenístic|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref |capítol=Greek Mythology |títol=[[Encyclopædia Britannica]] |data=2002}}</ref> | + | Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[sigle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic|arcaic]], [[Antiguetat clàssica|clàssic]] i [[Periodo helenístic|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{cita llibre |capítul=Greek Mythology |títul=[[Encyclopædia Britannica]] |data=2002}}</ref> |
| | | | |
| | La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre |cognom=Foley |nom=J. M. |títol=Homer's traditional art |editorial=Pennsylvania State University Press |data=1999 |isbn=9780271018706 |pàgina=43}}</ref> | | La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre |cognom=Foley |nom=J. M. |títol=Homer's traditional art |editorial=Pennsylvania State University Press |data=1999 |isbn=9780271018706 |pàgina=43}}</ref> |
| − | | + | |
| | == Referències== | | == Referències== |
| | <references/> | | <references/> |
| | | | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Gantz, T. (1993). Early Greek myth: a guide to literary and artistic sources. Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 9780801844102 |
| | + | * Kerényi, Károly (2009/2021). La mitología de los griegos. Obra completa, dos volúmenes. Vilaür: Ediciones Atalanta |
| | + | * Hamilton, Edith (2021). Mitología. Barcelona: Editorial Ariel. ISBN 978-84-344-3319-9. |
| | + | * Morford, M. P. O.; Lenardon, R. J. (2002). Classical Mythology (7.ª edición). Nueva York: Oxford University Press. ISBN 9780195153446 |
| | + | |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Mitologia]] |
| | [[Categoria:Mitologia grega| ]] | | [[Categoria:Mitologia grega| ]] |