Diferència entre les revisions de "Ilíada"

[[Image:Homer Ilias Griphanius c1572.jpg|thumb|right|300px|<CENTER>Portada de l'edició Rihel cap al 1572</CENTER>]]

L''''Ilíada''' (en [[Idioma grec|grec antic]]: Ἰλιάς: Iliás; en [[grec modern]]: Ιλιάδα: Iliáda) és una epopeya grega i el poema més antic escrit de la lliteratura occidental. S'atribuïx tradicionalment a Homer. Composta en hexàmetros dactílics, consta de 15.693 versos (dividits pels editors, ya en l'antiguetat, en 24 cants o rapsòdies) i la seua trama radica en la còlera d'Aquiles.  

Tant l'Ilíada com l'Odisea foren considerades pels grecs de l'época clàssica i per les generacions posteriors com les composicions més importants en la lliteratura de l'Antiga Grècia i foren utilisades com a fonaments de la pedagogia grega. Abdós formen part d'una série més ampla de poemes èpics de diferents autors i extensions nomenat troyà; en tot i això, dels atres poemes, únicament han sobrevixcut fragments.

 

l'Ilíada tracte de la colera humana, de les seues causes, les seues conseqüencies, i del seu aquetament. Tot aço te com ambient de fondo l'últim any de la presa de [[Troya]], tambe coneguda com [[Ilió]] entre els grecs. A continuacio farem un resum de l'historia que narra.

El poema epic començament en la disputa entre els dos caps de l'eixercit grec, Aquiles i [[Agamenó]]. Resulta que Aquiles havia rebut una donzella cridada Briseida com recompensa de combat. No obstant Agamenó, el "rei dels reis", fent gala del seu poder decidix llevar-se’l. Resentit per esta perdua, [[Aquiles]] es nega a seguir colaborant en l'atac a Troya i retir a la seua tropa de mirmidons.

Els troyans aprofiten esta situacio i comencen a obtindre victories. Ante esta adversitat, Agamenó li torna ad Aquiles la seua esclava en l'intencio de que torne al combat. No obstant l'orgullos Aquiles no accedix a la demanda.

Aquiles queda molt afligit pel dolor d'haver perdut a la seua millor amic. De fet, este succes canvi el curs de la guerra: el cap dels mirmidons deixa de costat el seu conflicte en Agamenó per a perseguir el seu desig de venjança contra Hector.

Hector esperà a Aquiles en soletat, lliste per a lluitar. D'un costat estava el guerrer mes temido dins de l'eixercit troya; de l'atre, el millor combatent entre els grecs, amplament conegut per la seua ferocitat.

Aquiles travessa la gola d'[[Hector]] en la seua llança. Mentres estava morint, el guerrer troya demana un funeral honorable. No obstant Aquiles, encara abrasit de venjança, presa el cadaver i ho arrastra entorn dels murs de la ciutat. Despres se nega a tornar el cos d'Hector a la seua familia.

Despres de el funeral de Patroclo, que contà en sacrificis i jocs en els que se repartiren premis, Aquiles continuà amedrentant als troyans en el maltracte del cadaver d'Hector.

Finalment el vell [[rei Príamo]] se presenta nomes ante les naus gregues per a suplicar la devolucio del cadaver del seu fill. Commogut ante este acte, Aquiles decidix accedir a la demanda. El combatent grec sent afinitat en Príamo perque tambe està trist per la mort d'un ser volgut, [[Patroclo]].