Diferència entre les revisions de "Centzon Huitznáhuac"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Mit == | == Mit == | ||
Quan la deesa Coatlicue va ser fecundada per una ploma, la seua filla major, [[Coyolxauhqui]], i els seus fills, els Centzon Huitznáhuac, ho varen considerar deshonrós i despreciable, va ser llavors quan la deesa llunar guià als seus germans, les estreles meridionals a la montanya de Coatépec, a on Coatlicue es trobava ya embarassada per a matar-la, pero un d'ells nomenat [[Quauitlícac]] es va aliar en el fill nonato de Coatlicue, [[Huitzilopochtli]], i li va avisar de quàn i a on estos deus estelars i la seua germana s'estaven acostant per a cometre el matricidi, i aixina va ser que el pla no va tindre èxit en ser delatats abans d'aplegar a Coatépec i va poder nàixer Huitzilopochtli ya adult, armat llest per a la batalla, per lo que va poder derrotar i desmembrar a la seua germana, exterminant a casi tots els Centzon Huitznáhuac. | Quan la deesa Coatlicue va ser fecundada per una ploma, la seua filla major, [[Coyolxauhqui]], i els seus fills, els Centzon Huitznáhuac, ho varen considerar deshonrós i despreciable, va ser llavors quan la deesa llunar guià als seus germans, les estreles meridionals a la montanya de Coatépec, a on Coatlicue es trobava ya embarassada per a matar-la, pero un d'ells nomenat [[Quauitlícac]] es va aliar en el fill nonato de Coatlicue, [[Huitzilopochtli]], i li va avisar de quàn i a on estos deus estelars i la seua germana s'estaven acostant per a cometre el matricidi, i aixina va ser que el pla no va tindre èxit en ser delatats abans d'aplegar a Coatépec i va poder nàixer Huitzilopochtli ya adult, armat llest per a la batalla, per lo que va poder derrotar i desmembrar a la seua germana, exterminant a casi tots els Centzon Huitznáhuac. | ||
| | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175 | * Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175 | ||
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7 | * Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7 | ||
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51 | * Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51 | ||
Última revisió del 19:35 9 març 2025
Els Centzon Huitznáhuac (en nàhuatl: centzonhuītznāhuac lit. «quatrecents biznagas», pronunciat [sent͡sonwiːtsˈnaːwa]) en la mitologia asteca són els deus de les estreles meridionals o del sur, els fills de Coatlicue, deesa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, germans de la deesa llunar Coyolxauhqui que els regia.
Etimologia
[editar | editar còdic]Prové de les raïls -cetzon[*tli] ‘quatrecents’ i -huitznahuac ‘biznaga’, paraula que a la seua volta es compon de huitztli ‘espina’ i -nahuac ‘rodejat de’/‘prop de’.
Mit
[editar | editar còdic]Quan la deesa Coatlicue va ser fecundada per una ploma, la seua filla major, Coyolxauhqui, i els seus fills, els Centzon Huitznáhuac, ho varen considerar deshonrós i despreciable, va ser llavors quan la deesa llunar guià als seus germans, les estreles meridionals a la montanya de Coatépec, a on Coatlicue es trobava ya embarassada per a matar-la, pero un d'ells nomenat Quauitlícac es va aliar en el fill nonato de Coatlicue, Huitzilopochtli, i li va avisar de quàn i a on estos deus estelars i la seua germana s'estaven acostant per a cometre el matricidi, i aixina va ser que el pla no va tindre èxit en ser delatats abans d'aplegar a Coatépec i va poder nàixer Huitzilopochtli ya adult, armat llest per a la batalla, per lo que va poder derrotar i desmembrar a la seua germana, exterminant a casi tots els Centzon Huitznáhuac.
Referències
[editar | editar còdic]- Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
- Zavala-Hurtado, José Alejandro (2016). «Buscando a los Centzon Huitznáhuac: Hernández, H.M. y Gómez-Hinostrosa, C. (2015)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centzon Huitznáhuac.
