32 721
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L'iglésia catòlica celebra la seua festivitat el primer fi de semana del més de [[maig]], i és venerada en la [[Basílica del Lledó]].
L'iglésia catòlica celebra la seua festivitat el primer fi de semana del més de [[maig]], i és venerada en la [[Basílica del Lledó]].
{{Cita|Siga llum i auxiliadora del poble de Castelló, de l'amor nostre Senyora, Mare de Deu del Lledó}}
== Història ==
== Història ==
Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la Santa Troballa.
Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un [[lledoner]], baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la [[Santa Troballa]].
En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]].
En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]].
== Image venerada ==
== Image venerada ==
[[Image:Basílica de la Mare de Deu del Lledó, Castelló.JPG|thumb|200px|La [[Basílica del Lledó]], temple en el que es venera l'image]]
[[Image:Basílica de la Mare de Deu del Lledó, Castelló.JPG|thumb|200px|La [[Basílica del Lledó]], temple en el que es venera l'image]]
La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que [[Perot de Granyana]] va trobar mentres llaurava als peus d'un lledoner en [[1366]].
La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que [[Perot de Granyana]] va trobar mentres llaurava als peus d'un [[lledoner]] en l'any [[1366]].
La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit.
La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit.
Des de la seua coronació, el primer fi de semana de [[maig]] se celebra la festivitat en honor a l'image. En el programa d'actes s'inclouen actes religiosos i culturals, destacant la festa llitúrgica, que té lloc el dissabte anterior al primer dumenge de maig, un tríduo, un certamen lliterari o la tradicional provessó en l'image.
Des de la seua coronació, el primer fi de semana de [[maig]] se celebra la festivitat en honor a l'image. En el programa d'actes s'inclouen actes religiosos i culturals, destacant la festa llitúrgica, que té lloc el dissabte anterior al primer dumenge de maig, un tríduo, un certamen lliterari o la tradicional provessó en l'image.
== Centenari del patronat ==
== Centenari del Patronat ==
Des de fa 100 anys, concretament el 8 de novembre de l'any [[1922]], el Papa [[Pio XI]] proclamà canònicament a la Mare de Deu del Lledó com a patrona de la ciutat de Castelló de la Plana. Eixe reconeiximent confirmà el sentiment que tingué tot el poble des de sigles arrere.
Des de fa 100 anys, concretament el 8 de novembre de l'any [[1922]], el Papa [[Pio XI]] proclamà canònicament a la Mare de Deu del Lledó com a patrona de la ciutat de Castelló de la Plana. Eixe reconeiximent confirmà el sentiment que tingué tot el poble des de sigles arrere.
La Confraria de Nostra Senyora del Lledó programà una série d'actes, tan culturals com religiosos, com a commemoració del centenari des del 1 al 13 de novembre de [[2022]].
La Confraria de Nostra Senyora del Lledó programà una série d'actes, tan culturals com religiosos, com a commemoració del centenari des del 1 al 13 de novembre de [[2022]].
== Centenari de la Coronació (1924-2024) ==
El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça.
Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social, folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Espanyola de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Santa Troballa]]
* [[Basílica del Lledó]]
* [[Basílica del Lledó]]
* [[Perot de Granyana]]
* [[Perot de Granyana]]
* [https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/167217 Historia y Gozos de la Virgen de Lidón. Universitat Jaume I]
* [https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/167217 Historia y Gozos de la Virgen de Lidón. Universitat Jaume I]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Lled%C3%B3 Mare de Deu del Lledó en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Lled%C3%B3 Mare de Deu del Lledó en Wikipedia]
* [https://obsegorbecastellon.es/mas-de-130-actos-para-conmemorar-el-centenario-de-la-coronacion-de-la-virgen-del-lledo/ Más de 130 actos para conmemorar el Centenario de la Coronación de la Virgen del Lledó - Pàgina web del Bisbat Sogorp-Castelló]
* [https://www.culturavalenciana.es/centenari-de-la-coronacio/ Centenari de la Coronació - [[Xavier Gimeno i Alonso]] - Cultura Valenciana]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]