Diferència entre les revisions de "Aforro"
m "Usar" és molt més breu, més tradicional i es diu molt més que "utilisar", per lo que és més adequat. |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
* Lo que s'aforra. | * Lo que s'aforra. | ||
L'aforro és, puix, l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ahorro&oldid=90314921 |títul=Ahorro |data=7 | L'aforro és, puix, l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ahorro&oldid=90314921 |títul=Ahorro |data=7 d'abril de 2016 |publicació=Wikipedia, la enciclopedia libre |dataaccés=8 de mayo de 2016}}</ref> En térmens de [[teoria econòmica]] l'aforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments [[financer]]s destinats a incrementar l'aforro que es pretén realisar. | ||
Els valencians usen la paraula "aforro" habitualment quan se parla de temes de diners per a atres assunts la paraula que s'usa és "estalvi" (acció d'estalviar). | Els valencians usen la paraula "aforro" habitualment quan se parla de temes de diners per a atres assunts la paraula que s'usa és "estalvi" (acció d'estalviar). | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Definició i història == | == Definició i història == | ||
L'aforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder aforrar i [[invertir]] a l'hora. L'aforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses | L'aforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder aforrar i [[invertir]] a l'hora. L'aforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses e inclús nacions. | ||
Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a aforrar eixe be material en el futur. En l'any [[1462]] se fundà la primera organisació de l'aforro, un [[mont de pietat]], per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els [[Banc]]s.<ref name= ahorro3>{{Cita web |url=http://www.economia.com.mx/el_ahorro_y_su_historia.htm |títul=El ahorro y su historia |fechaacceso=30 de julio de 2014}}</ref> | Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a aforrar eixe be material en el futur. En l'any [[1462]] se fundà la primera organisació de l'aforro, un [[mont de pietat]], per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els [[Banc]]s.<ref name= ahorro3>{{Cita web |url=http://www.economia.com.mx/el_ahorro_y_su_historia.htm |títul=El ahorro y su historia |fechaacceso=30 de julio de 2014}}</ref> | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
** L'aforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis, | ** L'aforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis, | ||
** L'aforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat. | ** L'aforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat. | ||
* L'aforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] aforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal. | * L'aforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] aforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
* [[Hipótesis del cicle vital]] | * [[Hipótesis del cicle vital]] | ||
* [[Hipótesis de l'ingrés relatiu]] | * [[Hipótesis de l'ingrés relatiu]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|Aforro}} | |||
* [http://bastiat.org/es/lqsvylqnsv.html#ahorro_y_lujo Ahorro y lujo], capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por [[Frédéric Bastiat]] | * [http://bastiat.org/es/lqsvylqnsv.html#ahorro_y_lujo Ahorro y lujo], capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por [[Frédéric Bastiat]] | ||
* [http://www.liberalismo.org/articulo/241/12/funcion/ahorro/ La función del ahorro], por [[Eugen von Böhm-Bawerk]] | * [http://www.liberalismo.org/articulo/241/12/funcion/ahorro/ La función del ahorro], por [[Eugen von Böhm-Bawerk]] | ||
[[Categoria:Societat]] | [[Categoria:Societat]] | ||
[[Categoria:Economia]] | [[Categoria:Economia]] | ||