Diferència entre les revisions de "Cas nominatiu"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables. | El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables. | ||
Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''. | Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''. | ||
'''Eixemples: | '''Eixemples: | ||
* [[Idioma polac|polac]]: ''Chłopiec'' je kanapkę - ''El chicon'' està menjant l'entrepà | * [[Idioma polac|polac]]: ''Chłopiec'' je kanapkę - ''El chicon'' està menjant l'entrepà | ||
* [[Idioma llatí|llatí]]: ''Puer'' ambulat - ''El chicon'' camina | * [[Idioma llatí|llatí]]: ''Puer'' ambulat - ''El chicon'' camina | ||
[[Categoria:Casos gramaticals|Nominatiu]] | [[Categoria:Casos gramaticals|Nominatiu]] | ||
Última revisió del 12:27 14 març 2025
El cas nominatiu (en grec clàssic, ὀνομαστική; en grec modern, ονομαστική; en llatí, nominativus; també nomenat primer cas) és un cas que s'aplica a sintagmes nominals en funció de subjecte o d'atribut en llengües declinables.
Prou llengües flexives utilisen el nominatiu com la forma normal de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el cas recte o no flexiont, front a les demés, que serien casos oblics. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el sànscrit a sovint cita els noms amprant solament el lexema, sense afegir els sufixos. Per eixemple ásva- per a «cavall», i no ásvas.
Eixemples: