Canvis

Una '''diputació''' (del [[llatí]] ''deputatione'') és, ''[[clapixc sensu]]'', un cos de [[diputat]]s d'una assamblea i les seues respectives activitats. En sentit estricte, el terme és hui amprat, sobretot en [[Espanya]], per a designar una '''diputació provincial''', que és l'institució a la que correspon, en est o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[Províncies d'Espanya|província]].

Una '''diputació''' (del [[llatí]] ''deputatione'') és, ''[[clapixc sensu]]'', un cos de [[diputat]]s d'una assamblea i les seues respectives activitats. En sentit estricte, el terme és hui amprat, sobretot en [[Espanya]], per a designar una '''diputació provincial''', que és l'institució a la que correspon, en est o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[Províncies d'Espanya|província]].

== Comunitats en diputacions ==

== Comunitats en diputacions ==

Una de les funcions fonamentals de les diputacions és colaborar en la gestió de l'activitat municipal. Integren la diputació provincial, com a òrguens de govern de la mateixa, el [[president]], un o varis [[vicepresident]]s, la junta de govern i el ple.

Una de les funcions fonamentals de les diputacions és colaborar en la gestió de l'activitat municipal. Integren la diputació provincial, com a òrguens de govern de la mateixa, el [[president]], un o varis [[vicepresident]]s, la junta de govern i el ple.

Les diputacions tenen caràcter territorial i la seua funció és gestionar els interessos econòmic-administratius de les províncies. En les [[illes Canàries]] les funcions de les diputacions les eixercixen en cada illa els [[*cabildo (entitat administrativa)|*cabildos insulars]], i en les [[illes Balears]] els [[Consell Insular|consells insulars]] (en català ''*consells *insulars''). En alguns térmens municipals espanyols com els de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]] o [[Lorca|Lorca]], existixen subdivisions del seu territori #a on es coneixen també baix este nom.

Les diputacions tenen caràcter territorial i la seua funció és gestionar els interessos econòmic-administratius de les províncies. En les [[illes Canàries]] les funcions de les diputacions les eixercixen en cada illa els [[cabildo (entitat administrativa)|cabildos insulars]], i en les [[illes Balears]] els [[Consell Insular|consells insulars]] (en català ''consells insulars''). En alguns térmens municipals espanyols com els de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]] o [[Lorca|Lorca]], existixen subdivisions del seu territori a on es coneixen també baix este nom.

== Elecció ==

== Elecció ==

Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa per elecció pels regidors electes de tots els ajuntaments del partit judicial.

Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa per elecció pels regidors electes de tots els ajuntaments del partit judicial.

El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):

El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de [[19 de juny]], del Règim Electoral General):

<div align="center">

<div align="center">

</div>

</div>

Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i després distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.

Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i despuix distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtengut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.

===Règim foral===

===Règim foral===

La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...

La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...

 

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Províncies d'Espanya]]

* [[Províncies d'Espanya]]

* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2015-2019)]]

* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2015-2019)]]

* [[Governador civil]]

* [[Governador civil]]

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.html Procediment d'elecció dels diputats provincials]

* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.html Procediment d'elecció dels diputats provincials]