| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | L''''alfabet valencià''' és la variant de l'[[alfabet llatí]] usada per a escriure la [[llengua valenciana]]. Consta de les 26 [[lletra|lletres]] de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per [[diacrític]]s. Actualment l'[[alfabet]] se compon de vintisis lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol [[fonema]]). | + | L''''alfabet valencià''' és la variant de l'[[alfabet llatí]] usada per a escriure la [[llengua valenciana]]. Consta de les vintissís [[lletra|lletres]] de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per [[diacrític]]s. Actualment l'[[alfabet]] se compon de vintissís lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol [[fonema]]). |
| | | | |
| − | Ademés de les lletres, hi ha tres [[signes diacrítics]]: l'[[accent greu]] ('''`'''), l'[[accent agut]] ('''´''') i la [[dièresis]] ('''''¨'''''), i alguns caràcters especials com el [[guionet]] (-). | + | Ademés de les lletres, hi ha tres [[signes diacrítics]]: l'[[accent greu]] ('''`'''), l'[[accent agut]] ('''´''') i la [[diéresis]] ('''¨'''), i alguns caràcters especials com el [[guionet]] (-). |
| | | | |
| | == Lletres i orde alfabètic == | | == Lletres i orde alfabètic == |
| Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | |- | | |- |
| | |3 | | |3 |
| − | | '''[[c|C c]]''' ||''ce''|| en les variacions Ç, ç, nomenades "ce trencada" | + | | '''[[c|C c]]''' ||''ce''|| en les variacions [[Ç ç]], nomenades "ce trencada" |
| | |- | | |- |
| | |4 | | |4 |
| Llínea 63: |
Llínea 63: |
| | |- | | |- |
| | |18 | | |18 |
| − | | '''[[r|R r]]''' || ''er''|| Cal evitar el castellanisme "erre" o el catalanisme "era" | + | | '''[[r|R r]]''' || ''er''|| Cal evitar el castellanisme "erre" o el catalanisme "erra" |
| | |- | | |- |
| | |19 | | |19 |
| Llínea 72: |
Llínea 72: |
| | |- | | |- |
| | |21 | | |21 |
| − | | '''[[u|U u]]''' ||''u''|| en les variacions ''Ú,ú i Ü,ü'' | + | | '''[[u (lletra)|U u]]''' ||''u''|| en les variacions ''Ú,ú i Ü,ü'' |
| | |- | | |- |
| | |22 | | |22 |
| Llínea 78: |
Llínea 78: |
| | |- | | |- |
| | |23 | | |23 |
| − | | '''[[w|W w]]''' ||''doble ve''|| només amprada en paraules d'origen estranger | + | | '''[[w|W w]]''' ||''ve doble''|| només amprada en paraules d'orige estranger |
| | |- | | |- |
| | |24 | | |24 |
| Llínea 91: |
Llínea 91: |
| | | | |
| | == Dígrafs == | | == Dígrafs == |
| − | El valencià té els següents [[dígraf]]s, dos lletres que representen un sol so: | + | El valencià té els següents [[dígraf]]s, dos lletres que representen un sol sò: |
| | | | |
| | {| class="wikitable" | | {| class="wikitable" |
| | !Grafema!! Nom del grafema !! Remarques | | !Grafema!! Nom del grafema !! Remarques |
| | |- | | |- |
| − | | '''[[ch]]''' ||''che'' o ''ce hac''|| A final de paraula es pronuncia com la ca | + | | '''[[ch]]''' ||''che'' o ''ce hac''|| A final de paraula es pronuncia com la ca, per eixemple en les paraules: "Alberich", "Tirant lo Blanch" o "Ausiàs March" |
| | |- | | |- |
| | | '''[[gu]]''' ||''ge-u''|| En ''u'' muda seguida de ''e'' o ''i' | | | '''[[gu]]''' ||''ge-u''|| En ''u'' muda seguida de ''e'' o ''i' |
| | |- | | |- |
| − | | '''[[ig]]''' ||''i ge''|| A soles apareix a final de paraula | + | | '''[[ig]]''' ||''i ge''|| A soles apareix a final de paraula, en paraules compostes com "migdia" o "migjorn" i en subjuntius com "lligga" o "afigga" |
| | |- | | |- |
| | | '''[[ll]]''' ||''ell'' o ''doble el''|| Cal evitar el castellanisme "elle" | | | '''[[ll]]''' ||''ell'' o ''doble el''|| Cal evitar el castellanisme "elle" |
| Llínea 117: |
Llínea 117: |
| | |} | | |} |
| | | | |
| − | Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme | + | Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme. |
| | | | |
| − | ==Nom de les lletres== | + | == Nom de les lletres == |
| − | Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són molt usades, son castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref> | + | Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià són: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre, esse, elle i enye, si be són molt usades, són castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref> El nom de la lletra ç (variant de c) és "ce trencada",<ref>{{DGLV|Ce}}</ref> encara que també es sol conéixer pel nom de "cedeta", pero no és tan comú i no apareix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|diccionari]].<ref>{{DGLV|Cedeta}}</ref> |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | {{Referències}} |
| | + | |
| | + | {{Llengua valenciana}} |
| | + | {{Gramàtica del valencià}} |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Llingüística]] |
| | + | [[Categoria:Valencià]] |
| | + | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] |