Canvis

Es diu reserves als contingents de recursos que poden ser extrets en profit. El valor econòmic (monetari) depén de la seua escassea i [[Demanda (economia)|demanda]], i és un tema que preocupa a l'economia. La seua utilitat com a recursos depén de la seua aplicabilitat, pero també del cost econòmic i del cost energètic de la seua localisació i explotació. Per eixemple, si per a extraure el petròleu d'un jaciment cal invertir més [[energia]] que la que va a proporcionar, no pot considerar-se un recurs. Alguns dels recursos no renovables són: el [[petròleu]], els [[mineral]]és, els [[metal]]s, el [[gas natural]] i els depòsits d'aigua subterrànea (sempre que siguen [[aigua subterrànea|acuífer]] confinats sense recarrega).

Es diu reserves als contingents de recursos que poden ser extrets en profit. El valor econòmic (monetari) depén de la seua escassea i [[Demanda (economia)|demanda]], i és un tema que preocupa a l'economia. La seua utilitat com a recursos depén de la seua aplicabilitat, pero també del cost econòmic i del cost energètic de la seua localisació i explotació. Per eixemple, si per a extraure el petròleu d'un jaciment cal invertir més [[energia]] que la que va a proporcionar, no pot considerar-se un recurs. Alguns dels recursos no renovables són: el [[petròleu]], els [[mineral]]és, els [[metal]]s, el [[gas natural]] i els depòsits d'aigua subterrànea (sempre que siguen [[aigua subterrànea|acuífer]] confinats sense recarrega).

La contabilitat de les reserves produïx moltes disputes, en les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups [[moviment ecologiste|ecologistes]] i els científics acadèmics. On la confrontació és més visible és en el camp de les reserves d'hidrocarburs; ací, els primers tendixen a presentar com a reserves tots els [[Jaciment geològic|jaciments]] coneguts més els que preveuen trobar. Els segons posen l'émfasis en el cost monetari creixent de l'exploració i de l'extracció, en a soles un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminuïx el valor d'us mig de les noves troballes.

La contabilitat de les reserves produïx moltes disputes, en les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups [[moviment ecologiste|ecologistes]] i els científics acadèmics. A on la confrontació és més visible és en el camp de les reserves d'hidrocarburs; ací, els primers tendixen a presentar com a reserves tots els [[Jaciment geològic|jaciments]] coneguts més els que preveuen trobar. Els segons posen l'émfasis en el cost monetari creixent de l'exploració i de l'extracció, en a soles un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminuïx el valor d'us mig de les noves troballes.

== Tipos de recursos no renovables ==   

== Tipos de recursos no renovables ==   

* [[Recurs renovable]]

* [[Recurs renovable]]

* [[Subvencions en el sector energètic]]

* [[Subvencions en el sector energètic]]

 

== Referències ==

== Referències ==

*Costanza, R. & al. (1997) The value of the world's ecosystem services and natural capital. Nature, 387: 253-260.

* Costanza, R. & al. (1997) The value of the world's ecosystem services and natural capital. Nature, 387: 253-260.

*Martínez Alier, J. & Schlupman, K. (1991) La ecología y la economía. Fondo de Cultura Económica, México.

* Martínez Alier, J. & Schlupman, K. (1991) La ecología y la economía. Fondo de Cultura Económica, México.

*Naredo, J.M. & Parra, F. (compiladores) (1993) Hacia una ciencia de los recursos naturales. Siglo XXI de España Editores, Madrid.

* Naredo, J.M. & Parra, F. (compiladores) (1993) Hacia una ciencia de los recursos naturales. Siglo XXI de España Editores, Madrid.