Canvis

[[File:Vista castillo Herbés.JPG|thumb|Castell-Palau d'Herbers]]

[[File:Vista castillo Herbés.JPG|thumb|Castell-Palau d'Herbers]]

El '''Palau d'Herbers''' o '''Castell-Palau d'Herbers''' és una casa-palau que està situada en el poble d'[[Herbers]], en la [[Els Ports|comarca dels Ports]] ([[Comunitat Valenciana]]). Pertanyent al Baró d'Herbers, està situat en la part més alta del poble, des d'a on domina tota la vila i gran part del terme. Este edifici s'atribuïx al [[sigle XIV]] per les seues merles i finestres gòtiques, aixina com per les característiques de la seua frontera, encara que ha patit diferents modificacions en sigles posteriors.  

El '''Palau d'Herbers''' o '''Castell-Palau d'Herbers''' és una casa-palau que està situada en el poble d'[[Herbers]], en la [[Els Ports|comarca dels Ports]] ([[Comunitat Valenciana]]).  

 

Pertanyent al Baró d'Herbers, està situat en la part més alta del poble, des d'a on domina tota la vila i gran part del terme. Este edifici s'atribuïx al [[sigle XIV]] per les seues merles i finestres gòtiques, aixina com per les característiques de la seua frontera, encara que ha patit diferents modificacions en sigles posteriors.

== Descripció ==

== Descripció ==

Es tracta d'una casa nobiliària construïda en el sigle XIV, tota de [[pedra]] que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius, constituïts per murs emmerlats. Sobre la porta d'entrada, en arc de mig punt dovellat en pedra, es manté l'escut d'armes en huit casernes i corona perfilada, corresponent a l'estirp dels senyors que varen fundar la noble casa, la família Ram de Riu, qui va contar en un important personage, especialment en les Guerres Carlines, que va ser el baró d'Herbers.

Es tracta d'una casa nobiliària construïda en el sigle XIV, tota de [[pedra]] que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius, constituïts per murs emmerlats. Sobre la porta d'entrada, en arc de mig punt dovellat en pedra, es manté l'escut d'armes en huit casernes i corona perfilada, corresponent a l'estirp dels senyors que varen fundar la noble casa, la família Ram de Riu, qui va contar en un important personage, especialment en les Guerres Carlistes, que va ser el baró d'Herbers.

Sobre la porta, també hi ha una balconada del [[sigle XVI]] i a la dreta d'esta, dos amplis finestrals gòtics bessons. Al costat de la esquerra de la balconada, una finestra quadrada en reixa de trama forjada del sigle XVI, i damunt atra més chicoteta de mig punt. En la part més elevada, tres finestres idèntiques que anuncien una clara influència de l'arquitectura aragonesa.  

Sobre la porta, també hi ha una balconada del [[sigle XVI]] i a la dreta d'esta, dos amplis finestrals gòtics bessons. Al costat de la esquerra de la balconada, una finestra quadrada en reixa de trama forjada del sigle XVI, i damunt atra més chicoteta de mig punt. En la part més elevada, tres finestres idèntiques que anuncien una clara influència de l'arquitectura aragonesa.  

== Història ==

== Història ==

Els Garcés hagueren de construir molt pronte la seua casa forta, encara que només fora com a símbol de senyoria i residència quan els senyors es trobaven en el lloc. Es tracta del castell que varen intentar destruir els vassalls en l'any [[1325]].

Els Garcés hagueren de construir molt pronte la seua casa forta, encara que a soles fora com a símbol de senyoria i residència quan els senyors es trobaven en el lloc. Es tracta del castell que varen intentar destruir els vassalls en l'any [[1325]].

Cinc famílies varen ostentar el títul de Baró d'Herbers, la primera d'elles els Garcés. Posteriorment els Centelles, per matrimoni i els Cubells per la pèrdua del títul dels anteriors en l'any [[1380]]. Varen arribar més tart per matrimoni els Valls, que es varen trobar finalment en els Ram de Viu, últims senyors propietaris d'Herbers i detentadors del títul de Baró d'Herbers.  

Cinc famílies varen ostentar el títul de Baró d'Herbers, la primera d'elles els Garcés. Posteriorment els Centelles, per matrimoni i els Cubells per la pèrdua del títul dels anteriors en l'any [[1380]]. Varen arribar més tart per matrimoni els Valls, que es varen trobar finalment en els Ram de Viu, últims senyors propietaris d'Herbers i detentadors del títul de Baró d'Herbers.  

Destaca entre estos últims [[Rafael Ram de Viu i Pueyo]], alcalde-corregidor de la ciutat de [[Valéncia]] i important militar en la Guerra de l'Independència espanyola i la Primera Guerra Carlina.

Destaca entre estos últims [[Rafael Ram de Viu i Pueyo]], alcalde-corregidor de la ciutat de [[Valéncia]] i important militar en la Guerra de l'Independència espanyola i la Primera Guerra Carlina.  

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==