Diferència entre les revisions de "Palau d'Herbers"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
Es tracta d'una casa nobiliària construïda en el sigle XIV, tota de [[pedra]] que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius, constituïts per murs emmerlats. Sobre la porta d'entrada, en arc de mig punt dovellat en pedra, es manté l'escut d'armes en huit casernes i corona perfilada, corresponent a l'estirp dels senyors que varen fundar la noble casa, la família Ram de Riu, qui va contar en un important personage, especialment en les Guerres | Es tracta d'una casa nobiliària construïda en el sigle XIV, tota de [[pedra]] que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius, constituïts per murs emmerlats. Sobre la porta d'entrada, en arc de mig punt dovellat en pedra, es manté l'escut d'armes en huit casernes i corona perfilada, corresponent a l'estirp dels senyors que varen fundar la noble casa, la família Ram de Riu, qui va contar en un important personage, especialment en les Guerres Carlistes, que va ser el baró d'Herbers. | ||
Sobre la porta, també hi ha una balconada del [[sigle XVI]] i a la dreta d'esta, dos amplis finestrals gòtics bessons. Al costat de la esquerra de la balconada, una finestra quadrada en reixa de trama forjada del sigle XVI, i damunt atra més chicoteta de mig punt. En la part més elevada, tres finestres idèntiques que anuncien una clara influència de l'arquitectura aragonesa. | Sobre la porta, també hi ha una balconada del [[sigle XVI]] i a la dreta d'esta, dos amplis finestrals gòtics bessons. Al costat de la esquerra de la balconada, una finestra quadrada en reixa de trama forjada del sigle XVI, i damunt atra més chicoteta de mig punt. En la part més elevada, tres finestres idèntiques que anuncien una clara influència de l'arquitectura aragonesa. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
Cinc famílies varen ostentar el títul de Baró d'Herbers, la primera d'elles els Garcés. Posteriorment els Centelles, per matrimoni i els Cubells per la pèrdua del títul dels anteriors en l'any [[1380]]. Varen arribar més tart per matrimoni els Valls, que es varen trobar finalment en els Ram de Viu, últims senyors propietaris d'Herbers i detentadors del títul de Baró d'Herbers. | Cinc famílies varen ostentar el títul de Baró d'Herbers, la primera d'elles els Garcés. Posteriorment els Centelles, per matrimoni i els Cubells per la pèrdua del títul dels anteriors en l'any [[1380]]. Varen arribar més tart per matrimoni els Valls, que es varen trobar finalment en els Ram de Viu, últims senyors propietaris d'Herbers i detentadors del títul de Baró d'Herbers. | ||
Destaca entre estos últims [[Rafael Ram de Viu i Pueyo]], alcalde-corregidor de la ciutat de [[Valéncia]] i important militar en la Guerra de l'Independència espanyola i la Primera Guerra Carlina. | Destaca entre estos últims [[Rafael Ram de Viu i Pueyo]], alcalde-corregidor de la ciutat de [[Valéncia]] i important militar en la Guerra de l'Independència espanyola i la Primera Guerra Carlina. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||