83 786
edicions
Canvis
→Història
[[File:Castell de Serra.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Castell de Serra]]
[[File:Castell de Serra.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Castell de Serra]]
El '''castell de Serra''' ubicat en el municipi [[Serra|homònim]] de la [[província de Valéncia]], ([[Espanya]]) també denominat ''castell de l'Alt del Pi'' és una fortalea d'orige àrap de reduïdes dimensions construïda al voltant del [[Sigle XI]], i que se situa en un montícul a un quilómetro de la població que li dona el seu nom, des d'a on es dominava la vall del Turia i l'accés a la [[Serra Calderona]].
El '''castell de Serra''' ubicat en el municipi [[Serra (Valéncia)|homònim]] de la [[província de Valéncia]], ([[Espanya]]) és una fortalea d'orige àrap de reduïdes dimensions construïda al voltant del [[sigle XI]], i que se situa en un montícul a un quilómetro de la població que li dona el seu nom, des d'a on es dominava la vall del Turia i l'accés a la [[Serra Calderona]].
Esta fortalea, que no estava destinada a acollir a població civil, pertanyia al sistema defensiu del nort de Valéncia, junt en els castells de [[Nàquera]] i el de [[Olocau]].
En algunes fonts actuals també es nomenat com a ''castell de l'Alt del Pi'' pero es tracta d'una denominació moderna del [[sigle XXI]] sense cap rigor històric i desmentida per les fonts oficials.
Esta fortalea, que no estava destinada a acollir a població civil, pertanyia al sistema defensiu del nort de Valéncia, junt en els castells de [[Torres Torres]] i el d'[[Olocau]].
== Història ==
Per la tipologia de la construcció es data entre el [[Sigle VIII|sigles VIII]] i el [[Sigle IX|IX]], segons consta en la ficha de la Conselleria de Cultura, i declarat [[be d'Interés Cultural]].
El castell es troba prop de la població en la cúspide de la montanya del mateix nom – Castell - de Serra a 536 metros d’altitut.
El castell fon punt estratègic fonamental per al sistema defensiu del nort de Valéncia enclavat sobre un cim que domina la vall del Turia aixina com la porta d'accés a la Serra Calderona.
La fortalea té una planta de 600 m. quadrats en la que se conserva una torre de planta quadrada al extrem nordest i dos llenços de mur en almenes que es junten en la torre, un [[aljup]] i les restes d'una atra torre al nort- oest.
A l'entorn del Castell de Serra, formant part del sistema defensiu, es troben les torres lligades al castell: la torre del Senyor, dins de la població, i les torres de vigila de l'Ermita i Satarenya; conformaren un important punt estratègic de fortificacions, junt al castell de Torres-Torres, de pas natural i comunicació entre “Balansiya” (Valéncia) i la vall del Palància; via de comunicació més ràpida cap a [[Terol]] per [[Sogorp]] i nort de [[Castella]]. Sent la ruta més important des del [[Cap i Casal]], [[Moncada]] i Serra.
Durant els dominis, en l'época musulmana, el ‘amal’ de Serra (Ax-Xerra) estaria emmurallada sent la torre del Senyor (burj) significatiu element defensiu de la població, com les torres de vigília (atalayes) de l'Ermita, Ria i Satarenya. Conformant l'Ax-Xerra presidit pel Castell un amal (capital comarcal) d’un bast territori de montanya entre els amals de Sogorp i Vall d’Uxó, pel nort; Morvedre per l’est i Llíria per l'oest. Per lo que dins de l'amal d'Ax-Serra n’hi havia gran cantitat de castells i pobles.
Els castells (husun) foren entitats militars destinades a la defensa, domini del territori, porta d'accés per a persones i control econòmic d'entrada i eixida de mercaderies.
Despuix de la conquista de [[Jaume I]], i la fundació del [[Regne de Valéncia]], el Rei crea una nova entitat geopolítica en noves lleis i estaments propis, quedant el Castell de Serra en el nou marc del Regne en el [[sigle XIII]]. El [[llibre del Repartiment]] mostra la nova estructura del territori en zones de senyorius i del patrimoni real.
Dominant el Castell de Serra els termes de Serra i Nàquera que al des-fer-se el districte andalusí en tres senyorius feudals; feu donació el rei, en [[abril]] de [[1237]], de l’alqueria ‘Nàquera de Serra’ al Cavaller Gil d’Atrossil; en [[giner]] de [[1238]] li donava a Gil de Rada el sector de Lullén (l'[[alqueria]] d'Alule – iuxta Serram) i, per últim, en [[agost]] de 1238 donava el Castell i vila d'Axerra (antic amal d'Ax-Xerra) i les demés alqueries: Ria i Armell a Berenguer Burguet. Com este cavaller no va prendre la possessió, el rei li la revocà en [[1240]], concedint-li-la de nou, junt al al castell de Torres-Torres i dominis a Galter de Roma, cavaller procedent de la cúria papal.
== Descripció ==
== Descripció ==
De la primitiva fortalea, la planta irregular de la qual ocupa tan sol 600 metros quadrats, es conserven dos llenços de muralla, el aljib i la torre de l'homenage situada al norest, de planta quadrada ataluzada i quatre plantes. Són visibles també restants d'una atra torre al noroest, aixina com restants de murs.
De la primitiva fortalea, la planta irregular de la qual ocupa tan sol 600 metros quadrats, es conserven dos llenços de muralla, el aljub i la torre de l'homenage situada al norest, de planta quadrada ataluzada i quatre plantes. Són visibles també restants d'una atra torre al noroest, aixina com restants de murs.
La seua distància a la població i sense contacte visual en la mateixa va obligar a la construcció de vàries torres de vigilància en els seus voltants de característiques constructives similars, totes elles en planta quadrada ataluzada, fabricades en mamposteria i en reforços en cantó per mig de mampuests de major tamany treballat. Destaca la Torre que està situada en el centre del caixco urbà de la població; per ser la de major tamany, i la millor conservada.
La seua distància a la població i sense contacte visual en la mateixa va obligar a la construcció de vàries torres de vigilància en els seus voltants de característiques constructives similars, totes elles en planta quadrada ataluzada, fabricades en mamposteria i en reforços en cantó per mig de mampuests de major tamany treballat. Destaca la Torre que està situada en el centre del caixco urbà de la població; per ser la de major tamany, i la millor conservada.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*''Este artícul pren com a referència el text del [[B.I.C.]] incoat per la [@http://www.cult.gva.es/cultura.htm Conselleria de Cultura] de la [[Generalitat Valenciana]] ''
* ''Este artícul pren com a referència el text del [[BIC]] incoat per la [https://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la [[Generalitat Valenciana]] ''
{{traduït_de|es|Castillo_de_Serra}}
* Policarp Garay Martin, (Croniste Oficial de Serra) Text extractat del llibre de festes patronals de Serra (2018)
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Castell de Serra}}
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]