Diferència entre les revisions de "Conill"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File: | + | [[File:Oryctolagus cuniculus Tasmania 2.jpg|thumb|right|300pp|<center>Conill</center>]] |
El '''conill''' (del [[llatí]] cunîcûlu) és un animal [[mamífer]] rosegador de l'orde dels lagomorfs, paregut a la [[llebre]]. | El '''conill''' (del [[llatí]] cunîcûlu) és un animal [[mamífer]] rosegador de l'orde dels lagomorfs, paregut a la [[llebre]]. | ||
| − | + | == Etimologia == | |
| + | El terme orycto ve del [[grec]] ορυκτός (oriktós ‘[ex]cavat, desenterrat’) i est d'ορύσσειν (orý ssein ‘cavar’), fent referència a les costums excavadores característiques d'esta espècie en estat salvage, mentres que el terme grec λαγός (llac) significa estrictament ‘llebre’. | ||
| + | Per a descobrir l'orige del nom de l'espècie, aixina com del seu nom comú, cal remontar-se fins a alguns [[Sigle|sigles]] abans de [[Crist]]. El conill era un animal desconegut per als [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] de l'Antiguetat que varen visitar la [[península ibèrica]]. L'historiador grec Polibio ([[sigle II a. C.]]) ho descriu per primera volta. El seu nom vernàcul, conill, prové del terme íber (o «prerromà», segons el Diccionari de la llengua espanyola) ký niklos (κύνικλoς), que despuix va derivar al terme [[llatí]] cuniculus, i a l'espanyol conill. | ||
| + | |||
| + | == Descripció == | ||
| + | Té les orelles llargues en pèl de color [[gris]] generalment , pero també pot ser [[negre]] o [[blanc]], en les cames posteriors de quatre [[dit|dits]], més llargues que les anteriors, en cinc dits. Pesa entre 1,5 i 2,5 kg en estat salvage. | ||
| + | |||
| + | == Hàbitat == | ||
Viu salvage o domesticat i es molt apreciat per la seua carn. | Viu salvage o domesticat i es molt apreciat per la seua carn. | ||
| + | |||
| + | En estat salvage, viu en àrees seques pròximes al nivell de la mar en un sol arenenc i bla per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscs encara que preferixen camps extensos coberts per xares a on poden amagar-se. Antigament també eren freqüents en terres de cultiu encara que els nous métodos de llaurat inclouen la destrucció de caus de conills. A pesar d'això, esta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana vivint en parcs, camps d'herba o inclús cementeris. En ocasions es troben en cultius agrícoles a on s'alimenten de [[lletuga]], grans o raïls el fi de les quals era l'ingesta humana. | ||
| + | |||
| + | == Referéncies == | ||
| + | * Judith Vicente de Vera Gómez (2019 - Actualidad). «Colección: Conejos de Raza» | ||
| + | * Villafuerte, R. & Delibes-Mateos, M. (2019). «Oryctolagus cuniculus». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2019.3 (en inglés). ISSN 2307-8235. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Cabrera, Ángel. Fauna Ibérica: Mamíferos. | ||
| + | * Wilson, Don E.; Reeder, DeeAnn M., eds. (2005). «Oryctolagus». Mammal Species of the World (en inglés) (3ª edición). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:04 27 març 2025
El conill (del llatí cunîcûlu) és un animal mamífer rosegador de l'orde dels lagomorfs, paregut a la llebre.
Etimologia[editar | editar còdic]
El terme orycto ve del grec ορυκτός (oriktós ‘[ex]cavat, desenterrat’) i est d'ορύσσειν (orý ssein ‘cavar’), fent referència a les costums excavadores característiques d'esta espècie en estat salvage, mentres que el terme grec λαγός (llac) significa estrictament ‘llebre’.
Per a descobrir l'orige del nom de l'espècie, aixina com del seu nom comú, cal remontar-se fins a alguns sigles abans de Crist. El conill era un animal desconegut per als grecs i romans de l'Antiguetat que varen visitar la península ibèrica. L'historiador grec Polibio (sigle II a. C.) ho descriu per primera volta. El seu nom vernàcul, conill, prové del terme íber (o «prerromà», segons el Diccionari de la llengua espanyola) ký niklos (κύνικλoς), que despuix va derivar al terme llatí cuniculus, i a l'espanyol conill.
Descripció[editar | editar còdic]
Té les orelles llargues en pèl de color gris generalment , pero també pot ser negre o blanc, en les cames posteriors de quatre dits, més llargues que les anteriors, en cinc dits. Pesa entre 1,5 i 2,5 kg en estat salvage.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Viu salvage o domesticat i es molt apreciat per la seua carn.
En estat salvage, viu en àrees seques pròximes al nivell de la mar en un sol arenenc i bla per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscs encara que preferixen camps extensos coberts per xares a on poden amagar-se. Antigament també eren freqüents en terres de cultiu encara que els nous métodos de llaurat inclouen la destrucció de caus de conills. A pesar d'això, esta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana vivint en parcs, camps d'herba o inclús cementeris. En ocasions es troben en cultius agrícoles a on s'alimenten de lletuga, grans o raïls el fi de les quals era l'ingesta humana.
Referéncies[editar | editar còdic]
- Judith Vicente de Vera Gómez (2019 - Actualidad). «Colección: Conejos de Raza»
- Villafuerte, R. & Delibes-Mateos, M. (2019). «Oryctolagus cuniculus». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2019.3 (en inglés). ISSN 2307-8235.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabrera, Ángel. Fauna Ibérica: Mamíferos.
- Wilson, Don E.; Reeder, DeeAnn M., eds. (2005). «Oryctolagus». Mammal Species of the World (en inglés) (3ª edición). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Conill.
Wikispecies té un artícul sobre Conill.
«Conill». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).