Canvis

[[Image:Frederic Mistral, per Felix Auguste Clement.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Frédéric Mistral''', per Felix Auguste Clement</center>]]

[[Image:Clement-Frederic-Mistral.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Frédéric Mistral''', per Felix Auguste Clement</center>]]

'''Frédéric Mistral''' ([[Maillane]] ([[Provença]]), [[8 de setembre]] de [[1830]] - [[25 de març]] de [[1914]]) [[escritor]] [[França|francés]] en [[occità|llengua occitana]], i [[Premi Nobel]] de Lliteratura.

'''Frédéric Mistral''' ([[Maillane]] ([[Provença]]), [[8 de setembre]] de [[1830]] - † [[25 de març]] de [[1914]]) [[escritor]] [[França|francés]] en [[occità|llengua occitana]], i [[Premi Nobel]] de Lliteratura.

== Biografía ==

== Biografía ==

Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'[[Europa]] , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]], ans que el [[francés]], l'[[italià]], el [[valencià]], o el [[castellà]].

Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre els anys [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de l'independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'[[Europa]] , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]], ans que el [[francés]], l'[[italià]], el [[valencià]], o el [[castellà]].

=== ''Félibrige'' ===

=== ''Félibrige'' ===

La seua obra principal és ''[[Mirèio]] '' (Mireya), obra a la que dedicà uit anys d'esforços. Publicada en l'any [[1859]], esta obra es titula ''Mirèio'' (en lloc de ''Mirelha'') perque per imperatiu de Roumanille (el seu editor, qui probablement intentava aixina difondrè millor l'obra), Mistral usà una ortografía simplificada, fonètica, que des d'aquell moment es diu "mistraliana", en contraposició a l'ortografía "clàssica" dels trovadors migevals. ''Mireia'' conta l'amor de Vincent i la bella provençal Mireya. Esta història és equiparable a la de [[Romeu i Julieta]], encara que la llengua occitana aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment, per mig de l'accent occità.

La seua obra principal és ''[[Mirèio]] '' (Mireya), obra a la que dedicà uit anys d'esforços. Publicada en l'any [[1859]], esta obra es titula ''Mirèio'' (en lloc de ''Mirelha'') perque per imperatiu de Roumanille (el seu editor, qui probablement intentava aixina difondrè millor l'obra), Mistral usà una ortografía simplificada, fonètica, que des d'aquell moment es diu "mistraliana", en contraposició a l'ortografía "clàssica" dels trovadors migevals. ''Mireia'' conta l'amor de Vincent i la bella provençal Mireya. Esta història és equiparable a la de [[Romeu i Julieta]], encara que la llengua occitana aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment, per mig de l'accent occità.

[[Charles Gounod]] feu una [[òpera]] en este tema en [[1863]].

[[Charles Gounod]] feu una [[òpera]] en este tema en l'any [[1863]].

=== Premi Nobel ===

=== Premi Nobel ===

Mistral recibí el [[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] en l'any [[1904]] junt a  [[José Echegaray]]. En l'import del premi creà el [[Museu Arlaten]] en [[Arlés]].

Mistral recibí el [[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] en l'any [[1904]] junt a  [[José Echegaray]]. En l'import del premi creà el [[Museu Arlaten]] en [[Arlés]].

Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el [[25 de març]] de [[1914]] en Maillane.

Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el [[25 de març]] de [[1914]] en Maillane.  

== Obres ==

== Obres ==

* ''Proso d’Armana'', obra pòstuma [[1926]]-[[1927]]-[[1930]]

* ''Proso d’Armana'', obra pòstuma [[1926]]-[[1927]]-[[1930]]

{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}}

{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | periodo=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}}

== Curiositats ==

== Curiositats ==

L'escritora chilena [[Gabriela Mistral]], adoptà el llinage d'este poeta com a seudònim.

L'escritora chilena [[Gabriela Mistral]], adoptà el llinage d'este poeta com a seudònim.

Te un carrer i un monument en [[Valéncia]] capital, lo que demostra que els renaixentistes valencians no eren [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (com propugnen els autors pancatalanistes actuals) sino [[panoccitanisme|panoccitanistes]], i que per això parlaven de "llemosí" i no de "català".

Te un carrer i un monument en [[Valéncia]] capital, lo que demostra que els renaixentistes valencians no eren [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (com propugnen els autors pancatalanistes actuals) sino [[panoccitanisme|panoccitanistes]], i que per això parlaven de "llemosí" i no de "català".

Atre testimoni de que la germanor entre els renaixentistes no fon mai pancatalanista sino panoccitanista, és que encara hui, en plena [[Barcelona]] existix una escola nomenada ''Frederic Mistral'', en honor al escritor, i la revista que publica esta escola te per títul "Mirèio".

Atre testimoni de que la germanor entre els renaixentistes no fon mai pancatalanista sino panoccitanista, és que encara hui, en plena [[Barcelona]] existix una escola nomenada ''Frederic Mistral'', en honor al escritor, i la revista que publica esta escola te per títul "Mirèio".  

 

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]