Canvis

== Plats ==

== Plats ==

En l'actualitat és conegut en el restant d'[[Gastronomia d'Espanya|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina|mallorquina]] i [[sopa menorquina|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa|mahonesa]].

En l'actualitat és conegut en el restant d'[[Gastronomia d'Espanya|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina|mallorquina]] i [[sopa menorquina|menorquina]]), el [[formage de Mahó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca|ginebra de Mahó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Mahó]]: la [[Mayonesa|mahonesa]].

<ref> name="BaradajiM"{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

<ref> name="BaradajiM"{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

=== Dolços, confits, melada i aixarops ===

=== Dolços, confits, melada i aixarops ===

L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''*bescuits'' (*bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans d'anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''*bescuits'' (*bizcochitos); confites (que eren grans d'anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

== Notes ==

== Referències ==

<references/>

<references/>