Diferència entre les revisions de "Rafael Altamira i Crevea"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Rafael Altamira 1900.jpg| | {{Biografia| | ||
| nom = Rafael Altamira i Crevea | |||
'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[1866]] - † [[Mèxic DF]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme| | | image = [[File:Rafael Altamira 1900.jpg|250px|Rafael Altamira i Crevea]] | ||
| peu = Rafael Altamira en l'any [[1900]] | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Humaniste, historiador i americaniste. | |||
| data_naix = [[10 de febrer]] de [[1866]] | |||
| lloc_naix = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[1 de juny]] de [[1951]] | |||
| lloc_mort = [[Mèxic DF]], [[Mèxic]] | |||
}} | |||
'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[10 de febrer]] de [[1866]] - † [[Mèxic DF]], [[Mèxic]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme|humaniste]], [[historiador]] i [[americaniste]]; [[pedagoc]], [[juriste]], [[crític lliterari]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]]. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. [[Exili espanyol en Mèxic|Exiliat del franquisme en Mèxic]] en l'any [[1944]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
;Formació i carrera acadèmica | ;Formació i carrera acadèmica | ||
En [[juliol]] de [[1882]] se trasllada d'[[Alacant]] a [[Valéncia]] per a estudiar | En [[juliol]] de [[1882]] se trasllada d'[[Alacant]] a [[Valéncia]] per a estudiar Dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausisme|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en l'història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en l'[[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària. | ||
;Viage per Hispanoamèrica: | ;Viage per Hispanoamèrica: | ||
| Llínea 11: | Llínea 20: | ||
;Regrés a Espanya | ;Regrés a Espanya | ||
A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en l'any [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de l'any [[1921]] fins a l'any [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de | A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en l'any [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de l'any [[1921]] fins a l'any [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. En l'any [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li varen impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme. | ||
;Exili en [[Mèxic]] | ;Exili en [[Mèxic]] | ||
| Llínea 35: | Llínea 44: | ||
* Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, [[2001]], ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira] | * Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, [[2001]], ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira] | ||
* Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9 | * Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9 | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{reflist}} | {{reflist}} | ||
== Bibliografia == | |||
* De la Cruz Herranz, Luis Miguel; «Rafael Altamira y Crevea | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es | |||
* Viñao Frago , A. (1989). «A la cultura por la lectura. Las bibliotecas populares (1869-1885)». Clases Populares, Cultura, Educación. Siglos XIX y XX, Madrid, Casa de Velázquez-UNED (Madrid): 301-336 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira Documents i bibliografia relacionada en Rafael Altamira] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]] | * [http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira Documents i bibliografia relacionada en Rafael Altamira] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]] | ||
*[http://www.analitica.com/va/hispanica/plumas/3657775.Aspe Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís] | * [http://www.analitica.com/va/hispanica/plumas/3657775.Aspe Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís] | ||
*[http://www.univerano.ua.es/es/presentacion.Aspe Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant] | * [http://www.univerano.ua.es/es/presentacion.Aspe Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
[[Categoria:Historiadors valencians]] | [[Categoria:Historiadors valencians]] | ||
| Llínea 58: | Llínea 66: | ||
[[Categoria:Historiadors del Dret]] | [[Categoria:Historiadors del Dret]] | ||
[[Categoria:Pedagocs d'Espanya]] | [[Categoria:Pedagocs d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Humanistes]] | |||
[[Categoria:Escritors]] | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | |||
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]] | |||
[[Categoria:Escritors en castellà]] | |||
[[Categoria:Exiliats del franquisme]] | [[Categoria:Exiliats del franquisme]] | ||
[[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança]] | [[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança]] | ||
[[Categoria:Catedràtics de l'Universitat Complutense de Madrid]] | [[Categoria:Catedràtics de l'Universitat Complutense de Madrid]] | ||
[[Categoria:Regeneracionisme]] | [[Categoria:Regeneracionisme]] | ||
[[Categoria:Sigle XX]] | |||