68 906
edicions
Canvis
→L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural
=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===
=== L'estància en Vich: l'eclosió de l'activitat humanística i cultural ===
En maig de [[1935]] Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936-39]]. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.
En [[maig]] de [[1935]] Honorio es va traslladar a Vich, comarca d'Osona (Barcelona). El seu amic Raimundo Noguera va aplegar a Barcelona, i això va tornar a acostar-los. La colaboració entre els dos va quedar truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936-39]]. La guerra la va passar en Vich treballant com a notari, soportant la carència d'aliments, les amenaces de destrucció dels archius notarials i amenaces sobre la pròpia vida.
Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els Jocs Florals de Valéncia i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.
Acabada la guerra, Honori va reprendre les publicacions en l'any [[1943]] i la primera d'elles fon ''Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón'', premiat en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia|Jocs Florals de Valéncia]] i publicat en Vich. Feu tres publicacions més en eixe any, una sobre la carta pobla d'Eslida, una atra sobre el campanar de l'iglésia de l'Assunción de la Vall d'Uxó, i una atra sobre el dret foral valencià.
En l'any [[1944]] Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de ''La Notaría'', revista del Colege Notarial que es publicava des de [[1858]] i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista ''La Notaría'', dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular ''Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos'', la qual encara té continuïtat hui en dia.
En l'any [[1944]] Raimundo Noguera i Honori Garcia varen reprendre la publicació de ''La Notaría'', revista del Colege Notarial que es publicava des de [[1858]] i que la guerra civil havia paralisat. Açò els va permetre prestar atenció a l'Archiu de Protocols Notarials de Barcelona, i obrir una secció històrica de la revista ''La Notaría'', dedicada a l'estudi de la documentació notarial. Com Honori i Raimundo pertanyien a la “Comissió de Cultura del Colege Notarial de Barcelona”, front a l'èxit que va obtindre la secció històrica, es varen vore obligats a constituir-la en una atra revista estrictament històrica, a la que varen titular ''Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos'', la qual encara té continuïtat hui en dia.
La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.
La recuperació de l'activitat cultural en Vich, despuix de la guerra civil, va recaure en Eduardo Junyent, clerc, conservador del Museu Episcopal, archiver Municipal de Vich, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal de Vich, i des de [[1944]], director de l'Archiu Episcopal de Vich. Este personage es va dedicar a ordenar i reestructurar tot allò que estava desorganisat, i a recuperar la normalitat de la vida cultural en Vich. Contà en la colaboració d'hòmens de ciència, artistes, amants de la cultura, entre ells Honori Garcia, que va trobar en els archius de Vich abundant documentació sobre les matèries que l'apassionaven: l'història i el dret foral de la comarca d'Osona.
En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.
En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.
(Secció per completar)
(Secció per completar)