32 098
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.
En Vich la documentació notarial es conservava en dos archius: el de la Cúria Fumada i l'Archiu Notarial. El de la Cúria es trobava, sense cap tipo d'ordenació, en la sacristia de la catedral, i el notarial ho tenia en la seua casa el notari archiver del districte de Vich. L'archiu de la Cúria fon traslladat als Archius Episcopals de Vich, i com Honori Garcia fon nomenat archiver de protocols notarials del districte de Vich en l'any [[1947]], va favorir i va formalisar el depòsit de l'Archiu Notarial de Vich en l'Archiu Episcopal de Vich, el qual encara rep els fondos notarials que generen els actuals notaris de Vich. Ademés posà a l'alcanç dels investigadors el fondo històric de l'Archiu Notarial. Els dos archius estan un al costat de l'atre.
Estos treballs en els archius de Barcelona i Vich varen permetre a Raimundo Noguera i Honori Garcia presentar una ponència conjunta en el II Congrés del Notariat Llatí: ''Organización y funciones de los archivos notariales'', publicat en Madrit en [[1950]].
L'atra preocupació d'Honori Garcia fon la recuperació de la vida cultural en Vich i en el comtat d'Osona. Donà conferències i escomençà la publicació de la revista ''Vic'' de periodicitat anual. Participà en la fundació del “Patronat d'Estudis Ausonencs” aplegant a redactar els primers estatuts. En març de [[1952]] quedà constituïda la societat i en setembre es publicà el primer número de la revista ''Ausa''.
En novembre de [[1952]] es varen inaugurar en un sol acte el Museu i la Biblioteca episcopals, els Archius Històrics reunits i el Patronat d'Estudis Ausonencs.
Honori Garcia continuava en les investigacions sobre Dret valencià i tortosí, l'història de les comarques castellonenques, l'història de la Vall d'Uxó, la de Vich, la del Notariat. També participà en diversos proyectes, un dels quals era realisar una edició dels Furs de Valéncia en [[Manuel Dualde]] i [[Manuel Sanchis Guarner]], pero este proyecte quedà pospost per al futur per la malaltia que li va causar la mort el 9 d'octubre de [[1953]], en la Vall d'Uxó.
El seu fill Arcadio va continuar publicant investigacions de son pare, entre elles ''Notas para la historia de Vall de Uxó'' en [[1962]], i una reedició en [[1982]].
El total de publicacions d'Honori Garcia són setantaquatre, pero la seua figura encara és una referència de primera magnitut en el panorama cultural valencià del [[sigle XX]]. Fon un home de sòlida cultura jurídica i històrica, treballador incansable, compromés en la seua terra, en la curiositat sempre desperta i d'enorme claritat d'enteniment. En Vich se li coneixia com "el notari dels pobres", donada la seua capacitat per a abaratir els actes notarials a les persones d'escassa capacitat adquisitiva.
== Vore també ==
== Vore també ==