Sin resumen de edición
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Donkey_in_Clovelly,_North_Devon,_England.jpg|thumb|250px|Ase]]
[[File:Donkey_in_Clovelly,_North_Devon,_England.jpg|thumb|250px|Ase]]


El '''ase''', '''ruc''', '''burro''' o '''rossí''' (Equus africanus asinus)​ és un animal domèstic de la família dels équits, més chicotet que el [[cavall]] i d'orelles més llargues i en els pèls del coll i la coa curts.
L''''ase''', '''ruc''', '''burro''' o '''rossí''' ('''''Equus africanus asinus''''')​ és un animal domèstic de la família dels [[équit]]s, més chicotet que el [[cavall]] i d'orelles més llargues i en els pèls del coll i la coa curts.


La femella de l'ase es denomina [[somera]] i a l'ase jove s'el denomina ruc. El rossí sol ser el cavall vell, pero a voltes també se le denomina aixina a l'ase.
La femella de l'ase es denomina [[somera]] i a l'ase jove s'el denomina ruc. El rossí sol ser el cavall vell, pero a voltes també se le denomina aixina a l'ase.
Llínea 19: Llínea 19:
Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.
Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.


Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.
Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.  


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==