Diferència entre les revisions de "Harare"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Harare '''Harare''' (denominada Salisbury fins a l'any 1982) és la ciutat més poblada i capital de Zimbàbue.…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Història == | == Història == | ||
La ciutat va ser fundada en l'any [[1890]] com un fort per la "Columna Pionera", un grup mercenari organisat per Cecil Rhodes. La ciutat va ser originalment | La ciutat va ser fundada en l'any [[1890]] com un fort per la "Columna Pionera", un grup mercenari organisat per Cecil Rhodes. La ciutat va ser originalment nomenada Salisbury en honor al Tercer Marqués de Salisbury, qui en eixe llavors era el primer ministre del [[Regne Unit]]. Va obtindre l'estatut de ciutat en [[1935]]. Salisbury va ser en aquell llavors la capital de la Federació de Rhodèsia i Nyasalandia des de l'any [[1953]] fins a l'any [[1963]]. | ||
El nom de la ciutat es va canviar a Harare el [[18 d'abril]] de 1982, en el segon aniversari de l'independència de Zimbàbue, el nom es deriva del nom del Cap de la tribu shona, Neharawa. | El nom de la ciutat es va canviar a Harare el [[18 d'abril]] de 1982, en el segon aniversari de l'independència de Zimbàbue, el nom es deriva del nom del Cap de la tribu shona, Neharawa. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
També ha experimentat un bum immobiliari recentment, sobretot en els rics suburbis del nort, en un aument espectacular dels preus en l'última década, a pesar dels problemes en atres sectors de l'economia. Este auge ha segut alimentat en gran mida per membres de la diàspora zimbabuense i l'especulació, en inversors que es cobrixen contra la moneda local. | També ha experimentat un bum immobiliari recentment, sobretot en els rics suburbis del nort, en un aument espectacular dels preus en l'última década, a pesar dels problemes en atres sectors de l'economia. Este auge ha segut alimentat en gran mida per membres de la diàspora zimbabuense i l'especulació, en inversors que es cobrixen contra la moneda local. | ||
Harare ha segut la sèu de varis cims internacionals, com la 8.ª Cim del Moviment dels No Alineats ([[6 de setembre]] de [[1986]]) i la Reunió de Caps de Govern de la Commonwealth de [[1991]]. En [[1998]], Harare va ser la ciutat amfitriona de la 8.ª Assamblea del Consell Mundial d'Iglésies. | Harare ha segut la sèu de varis cims internacionals, com la 8.ª Cim del Moviment dels No Alineats ([[6 de setembre]] de [[1986]]) i la Reunió de Caps de Govern de la [[Commonwealth]] de [[1991]]. En [[1998]], Harare va ser la ciutat amfitriona de la 8.ª Assamblea del Consell Mundial d'Iglésies. | ||
Un atre repte per a l'economia de Harare és la persistent emigració de residents altament qualificats i educats al Regne Unit, [[Austràlia]], [[Canadà]], [[Irlanda]] i [[Nova Zelanda]], en gran part per la recessió econòmica i als disturbis polítics. La fuga de cervells de la ciutat, casi sense precedents en comparació a atres mercats emergents, ha provocat el decliu d'una classe empresarial local, una classe mija sobredimensionada i en decliu i una escassea d'oportunitats d'ocupació fora del sector informal i públic. Ademés, els residents de la classe treballadora de la ciutat es desplacen cada volta més a les propenques [[Suràfrica]] i [[Botsuana]], encara que són substituïts fàcilment per emigrants rurals en menys recursos. No obstant, a pesar de més d'una década d'abandó, les infraestructures i el capital humà de la ciutat seguixen sent comparables als d'atres ciutats d'Àfrica i Amèrica Llatina. | Un atre repte per a l'economia de Harare és la persistent emigració de residents altament qualificats i educats al Regne Unit, [[Austràlia]], [[Canadà]], [[Irlanda]] i [[Nova Zelanda]], en gran part per la recessió econòmica i als disturbis polítics. La fuga de cervells de la ciutat, casi sense precedents en comparació a atres mercats emergents, ha provocat el decliu d'una classe empresarial local, una classe mija sobredimensionada i en decliu i una escassea d'oportunitats d'ocupació fora del sector informal i públic. Ademés, els residents de la classe treballadora de la ciutat es desplacen cada volta més a les propenques [[Suràfrica]] i [[Botsuana]], encara que són substituïts fàcilment per emigrants rurals en menys recursos. No obstant, a pesar de més d'una década d'abandó, les infraestructures i el capital humà de la ciutat seguixen sent comparables als d'atres ciutats d'Àfrica i Amèrica Llatina. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
