| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Francisco Brines Bañó''' ([[Oliva]], [[22 de giner]] de [[1932]] - [[Gandia]], [[20 de maig]] de [[2021]]), fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. | + | {{Biografia| |
| | + | | nom = Francisco Brines Bañó |
| | + | | image = [[File:Brines.JPG|250px]] |
| | + | | peu = |
| | + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | + | | ocupació = Escritor i poeta. |
| | + | | data_naix = [[22 de giner]] de [[1932]] |
| | + | | lloc_naix = [[Oliva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | | data_mort = [[20 de maig]] de [[2021]] |
| | + | | lloc_mort = [[Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | + | }} |
| | + | '''Francisco Brines Bañó''' ([[Oliva]], [[22 de giner]] de [[1932]] - † [[Gandia]], [[20 de maig]] de [[2021]]), fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. |
| | | | |
| | Francisco Brines està enquadrat en el [[Generació del 50|grup poètic dels anys 50]]. Des de l'any [[2001]], fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon reconegut en distincions com el [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] ([[1999]]), el [[Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana]] ([[2010]]) o el [[Premi Miguel de Cervantes]] ([[2020]]). Un ampli sector de la crítica cataloga la seua obra en el capítul [[Elegia|elegíac]] de la poesia espanyola del [[sigle XX]], com continuador de [[Luis Cernuda]] i [[Constantino Kavafis]]. El seu poemari ''L'última costa'', fon elegit llibre de l'any [[1996]] pel suplement ''ABC Cultural'' i guanyà el Premi Fastenrath de [[1998]]. | | Francisco Brines està enquadrat en el [[Generació del 50|grup poètic dels anys 50]]. Des de l'any [[2001]], fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon reconegut en distincions com el [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] ([[1999]]), el [[Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana]] ([[2010]]) o el [[Premi Miguel de Cervantes]] ([[2020]]). Un ampli sector de la crítica cataloga la seua obra en el capítul [[Elegia|elegíac]] de la poesia espanyola del [[sigle XX]], com continuador de [[Luis Cernuda]] i [[Constantino Kavafis]]. El seu poemari ''L'última costa'', fon elegit llibre de l'any [[1996]] pel suplement ''ABC Cultural'' i guanyà el Premi Fastenrath de [[1998]]. |
| Llínea 5: |
Llínea 16: |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | | | |
| − | Fill de fadentats agricultors valencians, estudià Dret en les universitats de Deusto, Valéncia i Salamanca i cursà estudis de Filosofia i Lletres en Madrit. | + | Fill de fadentats agricultors valencians, estudià Dret en les universitats de [[Universitat de Deusto|Deusto]], [[Universitat de Valéncia|Valéncia]] i [[Universitat de Salamanca|Salamanca]] i cursà estudis de Filosofia i Lletres en [[Madrit]]. |
| | | | |
| | En el seu primer llibre, ''Las brasas'' ([[1960]]), guanyà el Premi Adonais de l'any anterior. En ''Palabras en la oscuridad'', publicat en [[1966]], obtingué el Premi Nacional de la Crítica. | | En el seu primer llibre, ''Las brasas'' ([[1960]]), guanyà el Premi Adonais de l'any anterior. En ''Palabras en la oscuridad'', publicat en [[1966]], obtingué el Premi Nacional de la Crítica. |
| Llínea 11: |
Llínea 22: |
| | Inclós per [[José Batlló]] en ''Antología de la nueva poesía española'' ([[1968]]), apareix ya en ella com una de les veus més personals de la lírica intimista entre els membres de la segona generació de la posguerra, tancant files en [[Carlos Barral]], [[Caballero Bonald]], [[Gil de Biedma]], [[Ángel González]], [[José Agustín Goytisolo]], [[Félix Grande]], [[Claudio Rodríguez]], [[Carlos Sahagún]] i [[José Ángel Valente]], encara que a diferència de la majoria d'ells, mai va cultivar la [[poesia social]]. En el seu llibre ''El santo inocente'' despuix titulat ''Materia narrativa inexacta'', a penes es percep rastre d'ella. | | Inclós per [[José Batlló]] en ''Antología de la nueva poesía española'' ([[1968]]), apareix ya en ella com una de les veus més personals de la lírica intimista entre els membres de la segona generació de la posguerra, tancant files en [[Carlos Barral]], [[Caballero Bonald]], [[Gil de Biedma]], [[Ángel González]], [[José Agustín Goytisolo]], [[Félix Grande]], [[Claudio Rodríguez]], [[Carlos Sahagún]] i [[José Ángel Valente]], encara que a diferència de la majoria d'ells, mai va cultivar la [[poesia social]]. En el seu llibre ''El santo inocente'' despuix titulat ''Materia narrativa inexacta'', a penes es percep rastre d'ella. |
| | | | |
| − | Fon professor de lliteratura espanyola en l'Universitat de Cambridge i més tart de llengua espanyola en l'Universitat d'Oxford. La seua profunda admiració pel teatre clàssic espanyol li va permetre, en [[1988]], la revisió i adaptació del text de ''El alcalde de Zalamea'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]], versió que fon estrenada en novembre d'eixe any per la Companyia Nacional de Teatre Clàssic dirigida per [[José Luis Alonso]]. | + | Fon professor de lliteratura espanyola en l'[[Universitat de Cambridge]] i més tart de llengua espanyola en l'[[Universitat d'Oxford]]. La seua profunda admiració pel teatre clàssic espanyol li va permetre, en [[1988]], la revisió i adaptació del text de ''El alcalde de Zalamea'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]], versió que fon estrenada en novembre d'eixe any per la Companyia Nacional de Teatre Clàssic dirigida per [[José Luis Alonso]]. |
| | | | |
| − | En l'any [[2001]] fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), per a ocupar el silló X vacant despuix del decés del dramaturc [[Antonio Buero Vallejo]]. Prengué possessió el 21 de maig de [[2006]]. | + | En l'any [[2001]] fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), per a ocupar el silló X vacant despuix del decés del dramaturc [[Antonio Buero Vallejo]]. Prengué possessió el [[21 de maig]] de [[2006]]. |
| | | | |
| − | En [[2020]] fon distinguit en el [[Premis Cervantes|Premi Cervantes]]. El seu delicat estat de salut, i la pandèmia del coronavirus, varen impedir que el poeta assistira a [[Alcalà d'Henares]] el 23 d'abril de [[2021]], a l'emblemàtica i tradicional cerimònia d'entrega del Premi Cervantes. Per este motiu, el rei [[Felip VI]] es va desplaçar a la residència de l'escritor, i va aplegar a temps per a entregar-li en mà el guardó, nou dies abans del seu decés. | + | En l'any [[2020]] fon distinguit en el [[Premis Cervantes|Premi Cervantes]]. El seu delicat estat de salut, i la pandèmia del [[coronavirus]], varen impedir que el poeta assistira a [[Alcalà d'Henares]] el [[23 d'abril]] de [[2021]], a l'emblemàtica i tradicional cerimònia d'entrega del Premi Cervantes. Per este motiu, el rei [[Felip VI]] es va desplaçar a la residència de l'escritor, i va aplegar a temps per a entregar-li en mà el guardó, nou dies abans del seu decés. |
| | | | |
| − | Fallí als 89 anys el 20 de maig de 2021 en l'Hospital de Gandia, a on estava ingressat des del 13 de maig i a on havia segut intervingut per una [[hèrnia]]. | + | Fallí als 89 anys el 20 de maig de 2021 en l'Hospital de Gandia, a on estava ingressat des del [[13 de maig]] i a on havia segut intervingut per una [[hèrnia]]. |
| | | | |
| − | Des de 2018 en el municipi valencià d'Oliva, té la seua sèu la Fundació Francisco Brines. Entitat creada en la finalitat de difondre la figura i l'obra del poeta, aixina com el foment, promoció i organisació d'activitats vinculades a la poesia. | + | Des de [[2018]] en el municipi valencià d'[[Oliva]], té la seua sèu la Fundació Francisco Brines. Entitat creada en la finalitat de difondre la figura i l'obra del poeta, aixina com el foment, promoció i organisació d'activitats vinculades a la poesia. |
| | | | |
| | En [[2023]], l'editorial Renacimiento publicà una biografia personal de Brines escrita pel seu amic, el també poeta [[Luis Antonio de Villena]], titulada ''Brines. La vida secreta dels versos''. | | En [[2023]], l'editorial Renacimiento publicà una biografia personal de Brines escrita pel seu amic, el també poeta [[Luis Antonio de Villena]], titulada ''Brines. La vida secreta dels versos''. |
| Llínea 77: |
Llínea 88: |
| | * ''Unidad y cercanía personal en la poesía de Luis Cernuda. Discurso de ingreso en la Real Academia Española'', contestat prr [[Francisco Nieva]], Sevilla: Renacimiento, 2006 | | * ''Unidad y cercanía personal en la poesía de Luis Cernuda. Discurso de ingreso en la Real Academia Española'', contestat prr [[Francisco Nieva]], Sevilla: Renacimiento, 2006 |
| | * ''Elca. Libro de artista'' conjunt en Mariona Brines, Valencia: Krausse, 2010. | | * ''Elca. Libro de artista'' conjunt en Mariona Brines, Valencia: Krausse, 2010. |
| | + | |
| | + | == Premis i guardons == |
| | + | |
| | + | Alguns dels seus premis i guardons: |
| | + | |
| | + | * 1960: Premi Adonáis |
| | + | * 1967: Premi de la Crítica |
| | + | * 1987: [[Premi Nacional de Lliteratura d'Espanya|Premio Nacional de Lliteratura]] |
| | + | * 1987: [[Premi de les Lletres Valencianes]] |
| | + | * 1998: Premi Fastenrath |
| | + | * 1999: [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] |
| | + | * 2004: Premi Ricardo Marín a la creativitat |
| | + | * 2007: IV Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca |
| | + | * 2010: Premi Reina Sofía de Poesía Iberoamericana |
| | + | * 2020: [[Premi Miguel de Cervantes]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * García, Ariadna G.: Antología de la poesía española (1939-1975), Akal, 2006, pág. 260 |
| | + | * Gómez Toré, José Luis (2002). La mirada elegíaca. El espacio y la memoria en la poesía de Francisco Brines. Pre-Textos |
| | + | * [https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/brines_francisco_2.htm Instituto Cervantes. «Francisco Brines Bañó. Premios.»] |
| | + | * [https://www.elmundo.es/cultura/literatura/2021/05/20/60a0d7bb21efa057618b4588.html Lucas, Antonio (20 de mayo de 2021). «Muere Francisco Brines, conciencia y sensualidad en la poesía». EL MUNDO] |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Andújar Almansa, José, La palabra y la rosa. Sobre la poesía de Francisco Brines, Madrid: Alianza, 2003 |
| | + | * Bousoño, Carlos, Poesía poscontemporánea. Cuatro estudios y una introducción, Madrid: Júcar, 1985 |
| | + | * Debicki, Andrew P., Poesía del conocimiento. La generación española de 1956-1971, traducción de Alberto Cardín, Madrid: Júcar, 1987 |
| | + | * García Berrio, Antonio, Empatía. La poesía sentimental de Francisco Brines, València: Generalitat Valenciana, 2003 |
| | + | * Gómez Toré, José Luis, La mirada elegíaca. El espacio y la memoria en la poesía de Francisco Brines, Valéncia: Pre-Textos, 2002 |
| | + | * Jiménez, José Olivio, La poesía de Francisco Brines, Sevilla: Renacimiento, 2001 |
| | + | * Martín, F. J., El sueño roto de la vida (Ensayo sobre la poesía de Francisco Brines), Altea: Aitana,1998 |
| | + | * Pujante, David, Belleza mojada. La escritura poética de Francisco Brines, Sevilla: Renacimiento, 2004 |
| | + | * Romano, Marcela, Una obstinada imagen. Políticas poéticas en Francisco Brines, Villa María: Eduvim, 2016 |
| | + | * Villena, Luis Antonio de, Brines. La vida secreta de los versos. Renacimiento, 2023 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Francisco Brines}} |
| | | | |
| | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Brines Francisco Brines en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Brines Francisco Brines en Wikipedia] |