Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Vèrtiç de tall"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 21: Llínea 21:
::restaurar i
::restaurar i
Existix un algoritme en [[temps d'eixecució]] d'orde ''O''(''n''+''m'') que utilisa la [[busca en profunditat]].
Existix un algoritme en [[temps d'eixecució]] d'orde ''O''(''n''+''m'') que utilisa la [[busca en profunditat]].
 
 
== Vore  també ==
== Vore  també ==
* [[Graf conex]]
* [[Graf conex]]
* [[Aresta de tall]]
* [[Aresta de tall]]
   
     
{{Traduït de|es|Vértice de corte}}
{{Traduït de|es|Vértice de corte}}




[[Categoria:Teoria de grafo]]
[[Categoria:Teoria de grafo]]

Última revisió del 11:18 14 abr 2025

Archiu:UndirectedChain.jpg
Un graf no dirigit en n=5 vèrtiços i n-2=3 vèrtiços de cort; els vèrtiços de cort són aquells que no són punts finals.
Archiu:Undirected.svg
Graf no dirigit sense vèrtiços de cort.

En teoria de graf, un vèrtiç de tall o punt d'articulació és un vèrtiç d'un graf tal que en eliminar-ho d'este es produïx un increment en el número de components conexos. Si el graf estava conectat abans de retirar el vèrtiç, llavors passarà a desconectar-se. Qualsevol graf conex en un vèrtiç de tall té una conectivitat d'1. A pesar de que estiguen ben definits per a grafs dirigits, els vèrtiços de cort s'usen principalment en els grafs no dirigits. En general, un graf conex, no dirigit i en n vèrtiços, pot tindre no més que n-2 vèrtiços de cort. Naturalment, un graf pot no tindre cap vèrtiç de cort. A pesar de que estiguen ben definits per grafs dirigits, els vèrtiços de cort s'usen principalment en els grafs no dirigits. En general, un graf conex, no dirigit i en n vèrtiços, pot tindre no més que n-2 vèrtiços de cort. Naturalment, un graf pot no tindre cap vèrtiç de cort. Una aresta de tall o pont, és una aresta anàloga a un vèrtiç de cort; és dir, una que en eliminar-la incrementa el número de components conexos del graf.

En un arbre, cada vèrtiç en grau major que 1 és un vèrtiç de cort.

Buscant vèrtiços de cort

[editar | editar còdic]

Un algoritme trivial de complexitat O(nm) és el següent:

a = número de components en G (trobar usant DFS/BFS)
per a cada i en V en arestes incidents
eliminar i de V
b = número de components en G en i eliminat
si b > a
i és un vèrtiç de cort
restaurar i

Existix un algoritme en temps d'eixecució d'orde O(n+m) que utilisa la busca en profunditat.

Vore també

[editar | editar còdic]