Canvis

Els '''chasquis''' foren corredors agils i altament capacitats per a enviar mensages u atres objectes reals en tot l'[[Imperi Inca]].

Els '''chasquis''' foren corredors agils i altament capacitats per a enviar mensages u atres objectes reals en tot l'[[Imperi Inca]].

Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els [[Andes]] del [[Peru]] i de l'[[Equador]].

Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els [[Andes]] del [[Perú]] i de l'[[Equador]].  

 

El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[Peru]], a on també s'estengue a atres parts de l'imperi en lo que hui es [[Colombia]], [[Bolivia]], nort d'[[Argentina]] i Chile.

Cada chasqui portava un ''pututu'' (una trompeta feta d'una barca de caragol o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informació s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps minim. Tambos, o zones de descans foren construïts en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint menuts acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament.  

El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de [[Perú]], a on també s'estengué a atres parts de l'imperi en lo que hui es [[Colòmbia]], [[Bolívia]], nort d'[[Argentina]] i [[Chile]].

A través del sistema de chasquis, un mensage de [[Cusco]] se podria entregar a [[Quito]] en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les tecniques d'atac i defensa per a garantisar l'entrega segura dels seus productes.

Cada chasqui portava un ''pututu'' (una [[trompeta]] feta d'una barca de [[caragol]] o corn d'animal), un [[quipu]] en que l'informació s'almagasena, i un ''qipi'' en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps mínim. Tambos, o zones de descans foren construïts en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint chicotets acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament.  

Durant l'época de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a cavall. El terme era popular fins el [[sigle XX]].

A través del sistema de chasquis, un mensage de [[Cusco]] se podria entregar a [[Quito]] en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les tècniques d'atac i defensa per a garantisar l'entrega segura dels seus productes.

La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio [[2004]] de la [[Copa Amèrica]] de [[fútbol]], organisada per [[Perú]] eixe any.

Durant l'época de la [[colonisació espanyola]] (que escomençà entorn de l'any [[1535]]), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a [[cavall]]. El terme era popular fins el [[sigle XX]].

[[Categoria: Història]]

[[Categoria: Història]]

[[Categoria: Història d'Amèrica]]

[[Categoria: Història d'Amèrica]]