Diferència entre les revisions de "Legió Estrangera"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Ingressaven els que ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a véncer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne. | Ingressaven els que ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a véncer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne. | ||
Tingueren el seu batisme de foc en [[ | Tingueren el seu batisme de foc en [[Algèria]] a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, despuix del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts. | ||
== El mit == | == El mit == | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor. | La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor. | ||
En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película Beau Geste ([[1939]]). | En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película ''[[Beau Geste]]'' ([[1939]]). | ||
Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits. | Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits. | ||
Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat. | Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|French Foreign Legion}} | {{Commonscat|French Foreign Legion}} | ||
[[Categoria:Unitats militars]] | [[Categoria:Unitats militars]] | ||