| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Archiu:Enoch Powell 6 Allan Warren.jpg|197px|dreta]] | | [[Archiu:Enoch Powell 6 Allan Warren.jpg|197px|dreta]] |
| − | '''John Enoch Powell''' OBE ([[Birmingham]], [[16 de juny]] de [[1912]]-[[Londres]], [[8 de febrer]] de [[1998]]) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, soldat, filòlec i poeta. Fon diputat conservador ([[1950]]-[[1974]]), més tart diputat del Partit Unioniste del Ulster (1974-[[1987]]) i ministre de Salut ([[1960]]-[[1963]]). | + | '''John Enoch Powell''' OBE ([[Birmingham]], [[16 de juny]] de [[1912]] - † [[Londres]], [[8 de febrer]] de [[1998]]) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, soldat, filòlec i poeta. Fon diputat conservador ([[1950]]-[[1974]]), més tart diputat del Partit Unioniste del Ulster (1974-[[1987]]) i ministre de Salut ([[1960]]-[[1963]]). |
| | | | |
| | Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de [[grec]] antic a l'edat de 25 anys en [[Austràlia]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en l'any [[1937]]), aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics. | | Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de [[grec]] antic a l'edat de 25 anys en [[Austràlia]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en l'any [[1937]]), aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics. |
| | | | |
| − | Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del [[20 d'abril]] de [[1968]] davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'[[anglés]] original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el [[Regne Unit]], especialment les procedents de la Nova Commonwealth, i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra ([[1965]]-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa. Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració". | + | Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del [[20 d'abril]] de [[1968]] davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'[[anglés]] original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el [[Regne Unit]], especialment les procedents de la Nova [[Commonwealth]], i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra ([[1965]]-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa. Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració". |
| | | | |
| | Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell. Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de [[1970]], i potser els va costar les eleccions generals de [[febrer]] de [[1974]], quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís. | | Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell. Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de [[1970]], i potser els va costar les eleccions generals de [[febrer]] de [[1974]], quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís. |
| | | | |
| | Powell va tornar a la Cámara en [[octubre]] de 1974 com a diputat del Partit Unioniste del Ulster per la circumscripció norirlandesa de South Down. Va representar la circumscripció fins que va ser derrotat en les eleccions generals de [[1987]]. | | Powell va tornar a la Cámara en [[octubre]] de 1974 com a diputat del Partit Unioniste del Ulster per la circumscripció norirlandesa de South Down. Va representar la circumscripció fins que va ser derrotat en les eleccions generals de [[1987]]. |
| − | | + | |
| − | [[Categoria:Polítics de Regne Unit]] | + | [[Categoria:Biografies]] |
| | + | [[Categoria:Polítics]] |
| | + | [[Categoria:Polítics del Regne Unit]] |
| | [[Categoria:Cristians del Regne Unit]] | | [[Categoria:Cristians del Regne Unit]] |