Diferència entre les revisions de "Milà"

Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la varen mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]].  

*'''La [[catedral de Milá|catedral]] ''' (en [[idioma italià|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], en frontera [[neogòtic|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en [[1387]] en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió despuix de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.

*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]] ''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafens i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del [[sigle XIX]] per Giuseppe Mengoni.  

*La '''Piazza della Scala''', en l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mija en Milà. En la plaça s'aguaita el ''[[Palau de la Raó de Milà|Palau de la Raó]] '' o ''Broletto Nuovo'', erigit [[1233]] pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca ''[[Loggia degli Osii|Logia dels Osii]] '', construïda en 1316 per [[Matteo Visconti]]; el Palau de les ''Escoles Palatines'', barroc (sigle XVII) i la ''Casa dels Panigarola'', gòtica.   

*El '''[[Teatre alla Scala]],''' el més gran teatre de [[òpera]] del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Gioacchino Rossini]], [[Gaetano Donizetti]] i [[Vincenzo Bellini]] i dels triumfos de [[Arturo Toscanini|Toscanini]], fon construït en el [[1778]] i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià [[Antonio Salieri]] "l'Europa Riconosciuta" .

*'''Via Manzoni, [[via Montenapoleone]] i via Gesù''', on es troba el [http://www.museobagattivalsecchi.Org Museu Bagatti Valsecchi]- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.

*L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]] ''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].

*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castelló, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el [[sigle XVII]]. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.

*'''[[Castillo Sforzesco]] '''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del [[sigle XIV]] i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les varen dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.

*'''[[basílica de Sant Ambrosio|San Ambrosio]] '''. Basílica fundada per [[Sant Ambrosi]] en el [[386]], en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels [[sigle IX|sigles IX]]-[[sigle XII|XII]], que la varen convertir en un model d'arquitectura llombarda.

*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del [[sigle XIX]] inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.

*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán|Museo d'història natural]] ''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.

*'''Cimiterio Monumentale'''. Un cementeri de 250.000 metros quadrats construït entre [[1863]] i [[1875]] on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.

*[[Aglomeracions urbanes en la UE]]

 

*[http://www.comune.milano.it Ajuntament] (lloc oficial, en italià; hi ha també unes pàgines en espanyol)

*[http://www.luisvila.com/Milan/gallery.html Fotografies de Milà]

*[http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemà