| Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | | |
| | '''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]]. | | '''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]]. |
| | + | |
| | + | Segons la llegenda àurea, era «del llinaje dels capadocios», per lo que a voltes se li identifica erròneament en el bisbe arriano Jorge de Capadocia, ya que abdós procedien de Capadocia. |
| | | | |
| | La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— en el món [[islamisme|musulmà]] i en les religions afroamericanes. | | La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— en el món [[islamisme|musulmà]] i en les religions afroamericanes. |
| Llínea 114: |
Llínea 116: |
| | | | |
| | * [[Regne de Valéncia]] | | * [[Regne de Valéncia]] |
| − | :El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], a on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic. | + | :Sant Jordi fon patró de la [[Corona d'Aragó]] i antic patró del [[Regne de Valéncia]]. És patró del [[Centenar de la Ploma]]. El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]] i del poble de [[Sant Jordi]] en el [[Baix Maestrat]], a on se celebren, en els primers, en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril, dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy, es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic. |
| | | | |
| − | :En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''. | + | :En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per l'''Associació de la llegenda de Sant Jordi''. |
| | | | |
| | * [[Aragó]] | | * [[Aragó]] |
| Llínea 161: |
Llínea 163: |
| | | | |
| | === [[Malta]] === | | === [[Malta]] === |
| − | En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]]. | + | En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]]. |
| | | | |
| | == Sant Jordi en el món == | | == Sant Jordi en el món == |
| Llínea 218: |
Llínea 220: |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | + | * Barragán, Juan José (2015). Alfambra en la Edad Media y Moderna. Sarrión: Muñoz Moya Editores. ISBN 978-84-8010-264-3 |
| | * Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]]. | | * Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]]. |
| − | * {{cita llibre |apellidos=Millà i Reig |nombre=Lluís |título=Sant Jordi patró de Catalunya |año=1982 |editorial=Editorial Millà |ubicación=Barcelona |idioma=catalán |isbn=84-7304-080-5}} | + | * Millà i Reig, Lluís (1982). Sant Jordi Patró de Catalunya (en catalán). Barcelona: Editorial Millà. ISBN 84-7304-080-5 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| Llínea 232: |
Llínea 235: |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| | [[categoria:Religió]] | | [[categoria:Religió]] |
| | + | [[Categoria:Cristianisme]] |
| | + | [[Categoria:Catolicisme]] |
| | [[Categoria:Sants]] | | [[Categoria:Sants]] |
| | [[Categoria:Sants catòlics|Jordi]] | | [[Categoria:Sants catòlics|Jordi]] |
| − | [[Categoria:Sants de l'Església ortodoxa]] | + | [[Categoria:Sants de l'Iglésia ortodoxa]] |
| | [[Categoria:Màrtirs cristians]] | | [[Categoria:Màrtirs cristians]] |