154 035
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Sant Bernat Màrtir''' ([[Carlet]], [[1135]]-[[Alzira]], [[1180]]), fon un sant cristià, de nom Ibn Al-Mansur.
[[Archiu:Sanbernat.jpg|thumb|300px|Sant Bernat Màrtir en les seues germanes Maria i Gràcia]]
'''Sant Bernat Màrtir''' ([[Carlet]], [[1135]] - † [[Alzira]], [[1180]]), fon un sant cristià, de nom Ibn Al-Mansur.
Ibn Ahmet Al-Mansur, més conegut com a Sant Bernat d'Alzira o Sant Bernat Màrtir (despuix de la seua conversió al cristianisme i la seua mort), va nàixer en l'[[Alqueria de Pintafarrés]], en la vall d'Alcalà del Magre (Carlet) en l'any 1135 aprox. i va morir com màrtir del cristianisme en Alzira, en [[agost]] de l'any 1180.
Ibn Ahmet Al-Mansur, més conegut com a Sant Bernat d'Alzira o Sant Bernat Màrtir (despuix de la seua conversió al cristianisme i la seua mort), va nàixer en l'[[Alqueria de Pintafarrés]], en la vall d'Alcalà del Magre (Carlet) en l'any 1135 aprox. i va morir com màrtir del cristianisme en Alzira, en [[agost]] de l'any 1180.
En l'any [[1181]] va retornar a Valéncia en l'intenció d'evangelisar a la seua família, pero el seu germà Almanzor, que havia succeït al seu pare, es va opondre a la predicació i va manar perseguir-lo, sense poder evitar que li seguiren les seues dos germanes, Zaida i Zoraida, que varen ser batejades en els noms de Maria i Gràcia.
En l'any [[1181]] va retornar a Valéncia en l'intenció d'evangelisar a la seua família, pero el seu germà Almanzor, que havia succeït al seu pare, es va opondre a la predicació i va manar perseguir-lo, sense poder evitar que li seguiren les seues dos germanes, Zaida i Zoraida, que varen ser batejades en els noms de Maria i Gràcia.
Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels [[Mossàrap|mossàraps]]. I en l'any [[1242]], quan [[Jaume I d'Aragó]] prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una ermita en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris.
Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels [[Mossàrap|mossàraps]]. I en l'any [[1242]], quan [[Jaume I d'Aragó]] prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una [[ermita]] en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris.
En l'any [[1262]] Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el [[sigle XV]] una taula gòtica en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]] va representar el martiri dels tres germans. En [[1599]] es va produïr la segona troballa de les relíquies. En l'any [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]] per petició del llavors arquebisbe [[Joan de Ribera|Juan de Ribera]]. En l'any [[1643]] la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. En l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies.
En l'any [[1262]] Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el [[sigle XV]] una taula gòtica en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]] va representar el martiri dels tres germans. En [[1599]] es va produïr la segona troballa de les relíquies. En l'any [[1603]], per intercessió de [[Felip III]], les relíquies dels sants varen ser traslladades al [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]] per petició del llavors arquebisbe [[Joan de Ribera|Juan de Ribera]]. En l'any [[1643]] la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. En l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies.
L'archidiòcesis de Valéncia celebra la festivitat de Sant Bernat d'Alzira el [[23 de juliol]] (despuix de la segona troballa de les relíquies el [[23 de juliol]] de [[1599]]) i ofici propi per al [[Regne de Valéncia]] i tota l'archidiòcesis de Valéncia per edicte del [[Papa]] [[Benedicte XIII]] de [[25 setembre]] de [[1725]]. No obstant, l'orde cistercenc celebra la seua festa llitúrgica el [[1 de juny]] des de [[1871]]. Per últim, per privilegi de la Santa Sèu, el Monasteri de Santa María de Poblet celebra una solemne llitúrgia en honor al sant i a les seues germanes cada [[2 de setembre]].
L'archidiòcesis de Valéncia celebra la festivitat de Sant Bernat d'Alzira el [[23 de juliol]] (despuix de la segona troballa de les relíquies el [[23 de juliol]] de [[1599]]) i ofici propi per al [[Regne de Valéncia]] i tota l'archidiòcesis de Valéncia per edicte del [[Papa]] [[Benedicte XIII]] de [[25 setembre]] de [[1725]]. No obstant, l'orde cistercenc celebra la seua festa llitúrgica el [[1 de juny]] des de [[1871]]. Per últim, per privilegi de la Santa Sèu, el Monasteri de Santa María de Poblet celebra una solemne llitúrgia en honor al sant i a les seues germanes cada [[2 de setembre]].
Sant Bernat és titular de la parròquia dels Sants Patrons Bernart, Maria i Gràcia, en Alzira, que el seu arciprestage es denomina Sants Bernat, Maria i Gràcia, i tambè de la parròquia de la pedania de [[Poble Nou]].
Sant Bernat és titular de la parròquia dels Sants Patrons Bernart, Maria i Gràcia, en Alzira, que el seu arciprestage es denomina Sants Bernat, Maria i Gràcia, i tambè de la parròquia de la pedania de [[Poble Nou]].
== Referències ==
* [http://www.archivalencia.org/contenido.php?a=1&pad=98&modulo=65&martir=244 Bernardo, María y Gracia. Archidiòcesis de Valéncia]
* [https://dbe.rah.es/biografias/19343/san-bernardo-de-alcira Sant Bernat Màrtir. Real Academia de la Historia]
== Bibliografia ==
* Henrion, Mathieu (Barón de Henrion) (1854). Imp. de Ancos, ed. Historia general de la Iglesia desde la predicación de los apóstoles, hasta el pontificado de Gregorio XVI... Edition 2. Procedente de Universidad Complutense de Madrid
* Part Dalmau, Eduardo (1984). Comisión Falla Plaza Mayor de Alzira, ed. De Al-yazirat a Jaime I. 500 años de la historia de Alzira. p. 211. ISBN 84-398-0974-3
* Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L., ed. 125 valencianos en la historia. p. 258. ISBN 8487398642
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Casalicios del Pont de Sant Bernat}}
*[https://es.wikipedia.org/wiki/Bernardo_de_Alcira_(m%C3%A1rtir) Bernardo de Alcira en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bernardo_de_Alcira_(m%C3%A1rtir) Bernardo de Alcira en Wikipedia]
*[http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/bernat_alzira-v.htm Sant Bernat d'Alzira Ma Vida]
* [http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/bernat_alzira-v.htm Sant Bernat d'Alzira Ma Vida]