31 955
edicions
Canvis
→Operes
[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
{{Biografia|
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - † [[Sant Petersburc]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un músic i compositor [[Regne de Valéncia|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor d'[[òpera|òperes]] i [[ballet|ballets]].
| nom = Vicent Martín i Soler
| image = [[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
| peu =
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
| ocupació = Músic i compositor.
| data_naix = [[2 de maig]] de [[1754]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[30 de giner]] de [[1806]]
| lloc_mort = [[Sant Petersburc]], [[Rússia]]
}}
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - † [[Sant Petersburc]], [[Rússia]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un músic i compositor [[Regne de Valéncia|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor d'[[òpera|òperes]] i [[ballet|ballets]].
== Carrera ==
== Carrera ==
En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.
En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.
=== Operes ===
=== Òperes ===
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació: