Canvis

La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb|Šuica|2000|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús  en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb|Fine|1994|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb|Fine|1994|p=345}}.</ref>

La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb|Šuica|2000|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús  en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb|Fine|1994|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb|Fine|1994|p=345}}.</ref>

Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb|Šuica|2000|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb|Miklošič|1858|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb|Šuica|2000|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començaments de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb|Miklošič|1858|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>

Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>

|}

|}

La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)|Vareš]], lloc de la Prilep medieval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és nomenat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=166}}.</ref>

La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)|Vareš]], lloc de la Prilep migeval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és nomenat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=166}}.</ref>

El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref>

El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref>

El [[15 de juny]] de [[1389]], les forces sèrbies, conduïdes per Lazar, Vuk Branković, i un vassall del monarca bosni, [[Vlatko Vuković]] de Zahumlia, es varen enfrontar al [[eixèrcit otomà]] del sultà [[Mureu I]] en la [[batalla de Kosovo]], la batalla més coneguda en l'història migeval de Sèrbia.<ref name="Fine408411">{{harvnb|Fine|1994|pp=408-411}}.</ref> En la major part dels dos eixèrcits aniquilats i els seus principals caps morts, el resultat de la batalla no va ser concloent. No obstant, les restants forces sèrbies eren insuficients com per a defendre les seues terres, mentres que els turcs encara tenien moltes tropes en l'est. Com a resultat, els principats que no eren vassalls dels otomans varen aplegar a ser-ho durant els següents anys.<ref name="Fine408411">{{harvnb|Fine|1994|pp=408-411}}.</ref>

El [[15 de juny]] de [[1389]], les forces sèrbies, conduïdes per Lazar, Vuk Branković, i un vassall del monarca bosni, [[Vlatko Vuković]] de Zahumlia, es varen enfrontar al [[eixèrcit otomà]] del sultà [[Mureu I]] en la [[batalla de Kosovo]], la batalla més coneguda en l'història migeval de Sèrbia.<ref name="Fine408411">{{harvnb|Fine|1994|pp=408-411}}.</ref> En la major part dels dos eixèrcits aniquilats i els seus principals caps morts, el resultat de la batalla no va ser concloent. No obstant, les restants forces sèrbies eren insuficients com per a defendre les seues terres, mentres que els turcs encara tenien moltes tropes en l'est. Com a resultat, els principats que no eren vassalls dels otomans varen aplegar a ser-ho durant els següents anys.<ref name="Fine408411">{{harvnb|Fine|1994|pp=408-411}}.</ref>

En l'any [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (medieval)|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a [[Hongria]], la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref>  

En l'any [[1394]], un grup de vassalls otomans en els Balcans varen renunciar al seu vassallage.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref> Encara que Marko no estava entre ells, els seus germans menors Andrijaš i Dmitar es varen negar a permanéixer baix el domini turc. Ells varen emigrar al [[Regne d'Hongria (migeval)|regne d'Hongria]], i varen entrar al servici del rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]]. Varen viajar a través de Ragusa, a on varen retirar dos terços del depòsit del seu difunt pare de 96.73 quilograms (213,3 lliures) d'[[argent]], i varen deixar el terç restant per al seu germà. Encara que Andrijaš i Dmitar varen ser els primers nobles serbis en emigrar a [[Hongria]], la migració sèrbia cap al nort continuaria durant l'ocupació otomana.<ref name="Fostikov5253">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=52-53}}.</ref>  

En l'any [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va ser un triumf per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb|Konstantin|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>

En l'any [[1395]] els turcs varen atacar [[Principat de Valàquia|Valàquia]] per a castigar al seu governant, [[Mircea I de Valàquia|Mircea I]], per les seues incursions en el seu territori.<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Tres vassalls serbis varen combatre en el bando otomà: Marko, Constantí Dragaš i [[Esteban Lazarević]] (fill i hereu de Lazar). La [[batalla de Rovine]] va ocórrer el [[17 de maig]] de [[1395]], va ser un triumf per als vàlacs; Mrnjavčević i Dragaš varen morir. Despuix de les seues morts els turcs varen anexar les seues terres, combinant-los en una província otomana centrada en [[Kyustendil]].<ref name="Fine424">{{harvnb|Fine|1994|p=424}}.</ref> Trentassís anys despuix de la batalla, [[Constantí de Kostenets|Constantí el Filòsof]] va escriure la ''Biografia del Déspota Esteban Lazarević'' i va registrar lo que Marko Mrnjavčević va dir a Dragaš en la vespra de la batalla: «Li demane al Senyor ajudar als cristians, no importa si soc el primer en morir en esta guerra».<ref name="Konstantin">{{harvnb|Konstantin|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/liturgicka/konstantin-zitije_desp_stefana_c.html О погибији краља Марка и Константина Драгаша]}}.</ref>

«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure|any=1901|url=|autor=Veliko Iordanov|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika|idioma=búlgar|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web|autor=Mihail Arnaudov |any=1961 |url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. |idioma=búlgar |deadurl=unfit |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.

«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure|any=1901|url=|autor=Veliko Iordanov|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika|idioma=búlgar|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web|autor=Mihail Arnaudov |any=1961 |url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. |idioma=búlgar |deadurl=unfit |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.

Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] cridada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat nomenat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp.&nbsp;53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>

Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] nomenada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat nomenat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp.&nbsp;53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>

== En les llegendes ==

== En les llegendes ==

Les [[litografia|litografies]] de Marko Mrnjavčević del [[sigle XIX]] varen ser fetes per [[Anastas Jovanović]], [[Ferdo Kikerec]] i uns atres. Els artistes que varen pintar a Kraljević durant eixe sigle inclouen a [[Mina Karadžić]], [[Novak Radonić]] i [[Đura Jakšić]].<ref name="Šarenac27">{{harvnb|Šarenac|1996|p=27}}.</ref><ref name="Šarenac44">{{harvnb|Šarenac|1996|p=44}}.</ref><ref name="Šarenac45">{{harvnb|Šarenac|1996|p=45}}.</ref> Els artistes del sigle XX inclouen a [[Nadeždona Petrović]], [[Mirko Rački]], [[Uroš Predić]] i [[Palla Jovanović]].<ref name="Šarenac28">{{harvnb|Šarenac|1996|p=28}}.</ref><ref name="Šarenac24">{{harvnb|Šarenac|1996|p=24}}.</ref><ref name="Šarenac46">{{harvnb|Šarenac|1996|p=46}}.</ref> Una escultura de Marko montat en Šarac per [[Ivan Emštrović]] es va reproduir en un billet i sagell yugoslau.<ref name="Šarenac33">{{harvnb|Šarenac|1996|p=33}}.</ref> Els ilustradors moderns que ho tenen com tema inclouen a [[Alexander Key]], [[Aleksandar Klas]], [[Zuko Džumhur]], [[Vasa Pomorišac]] i [[Bane Kerac]].<ref name="Šarenac2">{{harvnb|Šarenac|1996|p=2}}.</ref>

Les [[litografia|litografies]] de Marko Mrnjavčević del [[sigle XIX]] varen ser fetes per [[Anastas Jovanović]], [[Ferdo Kikerec]] i uns atres. Els artistes que varen pintar a Kraljević durant eixe sigle inclouen a [[Mina Karadžić]], [[Novak Radonić]] i [[Đura Jakšić]].<ref name="Šarenac27">{{harvnb|Šarenac|1996|p=27}}.</ref><ref name="Šarenac44">{{harvnb|Šarenac|1996|p=44}}.</ref><ref name="Šarenac45">{{harvnb|Šarenac|1996|p=45}}.</ref> Els artistes del sigle XX inclouen a [[Nadeždona Petrović]], [[Mirko Rački]], [[Uroš Predić]] i [[Palla Jovanović]].<ref name="Šarenac28">{{harvnb|Šarenac|1996|p=28}}.</ref><ref name="Šarenac24">{{harvnb|Šarenac|1996|p=24}}.</ref><ref name="Šarenac46">{{harvnb|Šarenac|1996|p=46}}.</ref> Una escultura de Marko montat en Šarac per [[Ivan Emštrović]] es va reproduir en un billet i sagell yugoslau.<ref name="Šarenac33">{{harvnb|Šarenac|1996|p=33}}.</ref> Els ilustradors moderns que ho tenen com tema inclouen a [[Alexander Key]], [[Aleksandar Klas]], [[Zuko Džumhur]], [[Vasa Pomorišac]] i [[Bane Kerac]].<ref name="Šarenac2">{{harvnb|Šarenac|1996|p=2}}.</ref>

Els [[Motiu (arts visuals)|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb|Šarenac|1996|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb|Šarenac|1996|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera cridada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web| títul=Krali Marko | url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko| editor=Prilep Brewery| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>

Els [[Motiu (arts visuals)|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb|Šarenac|1996|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb|Šarenac|1996|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera nomenada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web| títul=Krali Marko | url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko| editor=Prilep Brewery| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>

 

== Referències ==

== Referències ==

<references group="nota"/>

<references group="nota"/>