Diferència entre les revisions de "Artilleria"
Text reemplaça - 'de el' a 'del' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construcció d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensió d'este concepte, també se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]]. | En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construcció d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensió d'este concepte, també se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]]. | ||
L'aplicació de la [[polvora]] a l'artilleria s' | L'aplicació de la [[polvora]] a l'artilleria s'atribuïx als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]]. | ||
En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicació de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat més immediat i visible. | En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicació de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat més immediat i visible. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes. | No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes. | ||
Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall|cavalls]]. | Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador (Títul)|Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall|cavalls]]. | ||
Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha. | Atre monarca en visió d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Es a partir del [[sigle XVI]] a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es varen modernisant, fent-se més segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada. | Es a partir del [[sigle XVI]] a on s'inicia l'era rossejada de l'artilleria. Les armes es varen modernisant, fent-se més segures i potents; per a estes dates totes les potencies conten en esta arma de recolçament al foc entre els seus eixercits. Noves peces van apareixent, diferenciant-se entre artilleria pesada i llaugera. Ironicament tots els alvanços se donen en [[Europa]], quedant [[Asia]] ressagada. | ||
En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no són les boles massices de pedra, ara els proyectils | En el [[sigle XVII]], en els suecs de [[Gustau Adolf]] en la [[Guerra dels trenta Anys]], l'artilleria es empleada per primera volta com una arma eficaç i provada en el combat. Es per esta época que les armes disparades se milloren, ya no són les boles massices de pedra, ara els proyectils posseïxen municions en la seua interior i polvora, fent que esclaten escampant metralla, produint un efecte devastador en l'[[infanteria]]. Les peces se fan movils, facils de transportar en el camp de batalla, i se millor l'alcanç, la seguritat per als servents i la precisio. | ||
L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de fòcs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels sigles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'història, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]]. | L'artilleria és una arma independent i crucial en el camp de batalla, proveint de fòcs potents, lluntans i certers en el camp de batalla dels sigles subsegüents. I l'artilleria donava caps, preparats i adoctrinats cuidadosament per a un certer i matematic ofici de la mateixa. Un dels més grans caps militars de l'història, [[Napoleo Bonaparte]], fon un excelent oficial artiller. L'artilleria s'ampre en els barcos, revolucionant la guerra naval, obrint també l'edat d'or en el desenroll de barcos, en les primeres potencies maritimes, [[Espanya]], [[Portugal]], [[França]], [[Anglaterra]], [[Holanda]]. | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
* Artilleria naval: canons montats en bucs de guerra i amprats contra u atres bucs o en apoyo de forces terrestres. El major guany de l'artilleria naval arribà en l'acuirassat, pero l'aplegada del poder aéreu i dels misiles feu que este tipo d'artilleria quedara completament obsoleta. | * Artilleria naval: canons montats en bucs de guerra i amprats contra u atres bucs o en apoyo de forces terrestres. El major guany de l'artilleria naval arribà en l'acuirassat, pero l'aplegada del poder aéreu i dels misiles feu que este tipo d'artilleria quedara completament obsoleta. | ||
* Artilleria de costa: Emplaçaments fixos d'armes destinats a defendre un lloc en particular, normalment una costa (per eixemple el Mur Atlantic en la segona Guerra Mundial) o un port. L'artilleria de costa moderna ha passat a ser autopropulsada. | * Artilleria de costa: Emplaçaments fixos d'armes destinats a defendre un lloc en particular, normalment una costa (per eixemple el Mur Atlantic en la segona Guerra Mundial) o un port. L'artilleria de costa moderna ha passat a ser autopropulsada. | ||
[[Categoria: Unitats militars]] | [[Categoria: Unitats militars]] | ||