Canvis

En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construcció d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensió d'este concepte, també se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]].

En els escrits del [[sigle XIII]] i en época anterior a l'invenció de la [[polvora]], se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construcció d maquines i transports de guerra. En el [[sigle XV]], i per conseqüent extensió d'este concepte, també se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres [[llombardes]].

L'aplicació de la [[polvora]] a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]].

L'aplicació de la [[polvora]] a l'artilleria s'atribuïx als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]].

En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicació de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat més immediat i visible.

En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicació de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat més immediat i visible.

No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes.

No obstant, la major debilitat de l'artilleria de l'época fon la gran diversitat de tipos i calibres, ya que esta fea impossible l'existencia d'un sistema racional d'abastiment de municio. Els grans canons de lloc foren abandonats entorn de [[1510]], per la seua escessiu pes, falta de movilitat i baixa cadencia de foc. Ademés, resultava impossible montar-los sobre curenya a rodes.

Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall|cavalls]].

Baix l'influencia directa de [[Maximilià I]], [[Emperador (Títul)|Emperador]] d'[[Alemanya]] ([[1493]]-[[1519]]), l'artilleria fon dividida en dos branques: la de sitiament i la de campanya. Durant la seua regnat, la decoracio de les peces d'artilleria alcançà el màxim de la seua glòria. A partir de 1515, tots els canons disparaven bales de ferro, a excepció dels falconetes que utilisaven [[plom]]. Per atra part, els canons eren montats sobre curenyes i tirats per [[cavall|cavalls]].

Atre monarca en visió  d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.

Atre monarca en visió  d'artiller, fon [[Enric VIII]] d'[[Anglaterra]], qui organisà la primera força permanent d'artillers. Els canons eren combinats per a formar un "Trayne", servit per mestres artillers, companyos i assistents. Els canons que ho integraven foren denominats "peces de reglament", i des de llavors fins nostres dies, el canó fon considerat i designat com peça. L'artilleria anglesa utilisà, ademés, morters que mesuraven entre 279 mm i 483 mm, i disparaven grans granades farcides en "foc grec o fòcs artificials", que s'encenien en una mecha.

* Artilleria naval: canons montats en bucs de guerra i amprats contra u atres bucs o en apoyo de forces terrestres. El major guany de l'artilleria naval arribà en l'acuirassat, pero l'aplegada del poder aéreu i dels misiles feu que este tipo d'artilleria quedara completament obsoleta.

* Artilleria naval: canons montats en bucs de guerra i amprats contra u atres bucs o en apoyo de forces terrestres. El major guany de l'artilleria naval arribà en l'acuirassat, pero l'aplegada del poder aéreu i dels misiles feu que este tipo d'artilleria quedara completament obsoleta.

* Artilleria de costa: Emplaçaments fixos d'armes destinats a defendre un lloc en particular, normalment una costa (per eixemple el Mur Atlantic en la segona Guerra Mundial) o un port. L'artilleria de costa moderna ha passat a ser autopropulsada.

* Artilleria de costa: Emplaçaments fixos d'armes destinats a defendre un lloc en particular, normalment una costa (per eixemple el Mur Atlantic en la segona Guerra Mundial) o un port. L'artilleria de costa moderna ha passat a ser autopropulsada.

 

[[Categoria: Unitats militars]]

[[Categoria: Unitats militars]]