Diferència entre les revisions de "Ducat de Cantàbria"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 4: Llínea 4:
Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.  
Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.  


Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].
Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]].  


== Referències ==
== Referències ==
<references group="lower-alpha"/>
<references group="lower-alpha"/>


== Vínculs externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.vallenajerilla.com/berceo/risco/risco-cantabria1.pdf De la situació i llímits de la Cantàbria des de Juliol César fins a Don Sancho el Major, rei de Navarra.]
* [http://www.vallenajerilla.com/berceo/risco/risco-cantabria1.pdf De la situació i llímits de la Cantàbria des de Juliol César fins a Don Sancho el Major, rei de Navarra.]
* [http://www.youtube.com/watch?v=FR5c97a-yg0 ''Ducat de Cantàbria'']
* [http://www.youtube.com/watch?v=FR5c97a-yg0 ''Ducat de Cantàbria'']


[[Categoria:Història de Cantàbria]]
[[Categoria:Història de Cantàbria]]