68 589
edicions
Canvis
→Referències
[[File:Concha Piquer 1928.jpg|thumb|250px|Concha Piquer en l'any [[1928]]]]
{{Biografia|
| nom = Concepció Piquer López
'''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu [[Comunitat Valenciana|valenciana]], una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.
| image = [[File:Concha Piquer 1928.jpg|250px|Concha Piquer en l'any [[1928]]]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Cantant i actriu.
| data_naix = [[8 de decembre]] de [[1908]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[12 de decembre]] de [[1990]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - † [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu [[Comunitat Valenciana|valenciana]], una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.
Concha Piquer és la mare de la també cantant, [[Concha Márquez Piquer]].
Concha Piquer és la mare de la també cantant, [[Concha Márquez Piquer]].
[[File:Casa-Museu Concha Piquer, vestits.JPG|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]] ''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia és un museu dedicat a l'artista valenciana]]
[[File:Casa-Museu Concha Piquer, vestits.JPG|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]] ''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia és un museu dedicat a l'artista valenciana]]
Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de [[Madrit]] i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' ([[1930]], Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' ([[1935]], Fernando Roldán), ''La Dolores'' ([[1940]], [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' ([[1949]], Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' ([[1951]], Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el [[torero]] [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.
Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de [[Madrit]] i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' ([[1930]], Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' ([[1935]], Fernando Roldán), ''La Dolores'' ([[1940]], [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' ([[1949]], Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' ([[1951]], Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el [[torero]] [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons són "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en l'any [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se despuix de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en l'any [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se despuix de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
== Primera película sonora espanyola ==
== Primera película sonora espanyola ==
La primera película sonora espanyola la protagonisà Concha Piquer en l'any [[1923]].
La primera película sonora espanyola la protagonisà Concha Piquer en l'any [[1923]] (From far Seville).
== Curiositats ==
== Curiositats ==
=== El baül de la Piquer ===
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref>
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref>
En les [[Falles]] de [[Valéncia]] de l'any [[2008]] se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "[[Ninot]]" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el [[Ninot indultat]] de les [[Falles]] de l'any [[2008]], convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
=== Ninot indultat ===
En les [[Falles]] de [[Valéncia]] de l'any [[2008]] se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Deu". El "[[Ninot]]" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el [[Ninot indultat]] de les [[Falles]] de l'any [[2008]], convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
<ref>{{Cita web|
<ref>{{Cita web|
</ref>
</ref>
== Referències ==
== Filmografia ==
* [[1923]] - ''From far Seville''
* [[1927]] - ''El negro que tenía el alma blanca''
* [[1930]] - ''La bodega ''
* [[1934]] - ''Yo canto para ti''
* [[1940]] - ''La Dolores''
* [[1949]] - ''Filigrana''
* [[1951]] - ''Me casé con una estrella''
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Concha Márquez Piquer]]
* [[Concha Márquez Piquer]]
* [[Casa museu Concha Piquer]]
* [[Casa museu Concha Piquer]]
== Referències ==
{{listaref}}
* [https://elpais.com/diario/1990/12/13/cultura/661042819_850215.html «Concha Piquer muere a los 82 años». El País]
* [https://www.lavanguardia.com/peliculas-series/personas/concha-piquer-1042120 «Películas y series de Concha Piquer». La Vanguardia]
== Bibliografia ==
* Concha Piquer: Así era mi madre. Concha Márquez Piquer. Letra clara. ISBN 9788494475320
* De la Plaza, Martín (2001). «Conchita Piquer». Alianza Editorial. ISBN 978-84-206-4531-5
* Stephanie Sieburth, Survival Songs: Conchita Piquer's 'Coplas' and Franco's Regime of Terror, Índice, Toronto: University of Toronto Press, 2014, ISBN 9781442644731
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.imdb.com/name/nm0685035 Concha Piquer en IMDB]
{{Commonscat|Concha Piquer}}
*[http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Casa-Museo%20Concha%20Piquer?opendocument&lang=1&nivel=4%5f6 Casa-Museu de l'artista dependent de l'Ajuntament de Valéncia]
*[http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7734414 Concha Piquer en findagrave]
* [http://www.imdb.com/name/nm0685035 Concha Piquer en IMDB]
*[http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201612/11/conchita-piquer-dona-concha-20161211001801-v.html Conchita Piquer, doña Concha, genio y figura - Las Provincias]
* [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Casa-Museo%20Concha%20Piquer?opendocument&lang=1&nivel=4%5f6 Casa-Museu de l'artista dependent de l'Ajuntament de Valéncia]
*[https://elpais.com/cultura/2010/11/03/actualidad/1288738815_850215.html La primera película sonora era española - El País]
* [http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7734414 Concha Piquer en findagrave]
* [http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201612/11/conchita-piquer-dona-concha-20161211001801-v.html Conchita Piquer, doña Concha, genio y figura - Las Provincias]
* [https://elpais.com/cultura/2010/11/03/actualidad/1288738815_850215.html La primera película sonora era española - El País]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]